Ai Weiwei recrea la fotografia de la mort del petit Ailan a Turquia per protestar contra la crisi dels refugiats

BarcelonaLa crisi dels refugiats s'ha convertit en el fenomen migratori més important des de la Segona Guerra Mundial.Més d'un milió d'immigrants han arribat a Europa en l'últim any, però s'estima que 3.770 persones han mort al mar Mediterrani en el seu intent de creuar les fronteres. Diversos artistes d'arreu del món han volgut denunciar aquest drama humanitari i el posicionament de les institucions europees i dels governs dels països occidentals utilitzant l'art com a forma de protesta.

1. Ai Weiwei viatja a Lesbos per treballar sobre el drama dels refugiats

A principis d'aquest any, l'artista i activista xinès Ai Weiwei va instal·lar un nou taller a l'illa grega de Lesbos, que és el principal punt d'entrada a Europa dels refugiats de Síria, l'Iraq i altres països de l'Orient Mitjà sotmesos a conflictes, per elaborar diversos projectes relacionats amb la crisi dels refugiats.

Un d'aquests treballs és la recreació de la fotografia d'Ailan Kurdi, el nen sirià que va morir ofegat i que va ser trobat a una platja de Turquia. Aquesta imatge va donar la volta al món, omplint les portades de tots els diaris, i es va convertir en el símbol del drama humanitari al Mediterrani, tot i que no és la única que reflecteix la realitat dels immigrants que intenten arribar a Europa. Segons 'The Washington Post', la imatge d'Ai Weiwei va ser presa pel fotògraf Rohit Chawla per a la revista India Today i una exposió paral·lela a la Fira d'Art de la Índia.

En el seu compte d'Instagram, l'artista ha penjat nombroses fotografies i vídeos de refugiats i voluntaris, i s'ha compromès a "implicar-se més" i a "conscienciar sobre la situació" a través dels seus treballs: "La frontera no és a Lesbos, sinó a la nostra ment i al nostre cor".

Fa uns mesos, també, Ai Weiwei i l'escultor hindú Anish Kapoor van liderar una marxa pel centre de Londres per demanar a la Unió Europea augmentar els esforços per acollir els milers de refugiats que fugen dels conflictes de l'Orient Mitjà. La manifestació va recórrer més d'11 quilòmetres de la capital britànica, passant per davant de llocs emblemàtics com Trafalgar Square, la catedral de Sant Pau o la residència del primer ministre, David Cameron. Els dos artistes van considerar que "la resposta britànica" era insuficient per fer front a la crisi humanitària que viu Europa i van qualificar de "patètica" la xifra de 20.000 refugiats que el Regne Unit es va proposar acollir en els pròxims cinc anys.

2. 800 artistes i intel·lectuals francesos reclamen dignitat per als refugiats de Calais

Uns 800 artistes i intel·lectuals francesos van firmar a l'octubre una carta publicada al diari 'Libération' per denunciar la situació en què es troben els refugiats del camp de la localitat francesa de Calais. En el text, personalitats com Jean-Luc Godard, Emmanuelle Bercot, Eric Cantona o Edgar Morin, entre molts altres, criticaven que el Govern hagués delegat l'atenció dels refugiats a les associacions humanitàries i als voluntaris i demanaven dignitat per les persones que es troben al camp, que viuen en condicions precàries.

3. Bansky també denuncia la situació dels refugiats de Calais

Banksy, conegut pels seus murals icònics en llocs inesperats, és un dels representants de l'art urbà més reivindicatius, ja que sempre dota les seves obres d'una forta càrrega de crítica política i social. L'artista de Bristol, del qual no es coneix la vertadera identitat, també ha realitzat diverses obres per denunciar l'actitud dels governs respecte de la crisi dels refugiats.

El seu últim treball va aparèixer aquest diumenge 24 de gener davant la façana de l'ambaixada francesa a Londres per reivindicar el seu desacord amb la política que s'està seguint amb els refugiats de Calais. Al grafit apareix la imatge d'un personatge del musical 'Els Miserables' amb la bandera de França i plorant perquè li han tirat gas lacrimogenplorant perquè li han tiratgas lacrimogen. L'obra inclou un codi QR que vincula l'enllaç a una gravació de l'actuació de la policia francesa al camp de Calais el 5 de gener.

Aquesta no és la primera crítica que Banksy fa sobre el camp de refugiats de la localitat francesa, conegut popularment amb el nom de 'La Jungla'. Fa un mes, va fer un grafit a dins del mateix camp representant Steve Jobs, fill d'immigrants sirians, com un refugiat. L'artista defensa l'entrada de refugiats als països occidentals argumentant que si Apple existeix és en part perquè els Estats Units van deixar entrar al país un jove refugiat d'Homs. També a Calais, Banksy va fer una recreació de 'La Balsa de la Medusa', de Théodore Géricault, en què diversos refugiats demanen ser rescatats del naufragi a un iot de luxe.

L'artista també va donar bona part de les estructures de Dismaland, la paròdia del parc d'atraccions que va obrir aquest estiu al Regne Unit, al camp de Calais perquè servissin de refugi temporal per als refugiats.

4. La crisi dels refugiats al World Press Photo 2015

L’exposició del World Press Photoque va acollir el aquest desembre el CCCB incloïa 134 fotografies guardonades amb el Premi Internacional de Fotoperiodisme 2015. Les imatges recollien els principals temes que van marcar dramàticament l’agenda política i social de l’any passat, entre les quals destacava la crisi dels refugiats i el drama humanitari que es viu a la Mediterrània. La imatge del fotògraf italià Massimo Sestini, que mostrava una barca abarrotada d'immigrants moments abans de ser rescatada per una fragata de l'operació Marenostrum a prop de la costa de Lampedusa, va ser una de les més destacades de l'exposició.

5. La cantant M.I.A. mostra la crisi dels refugiats amb el videoclip 'Borders'

La cantant i compositora anglesa d'origen tàmil (Sri Lanka), M.I.A., mostra la crisi dels refugiats que emigren des de l'Orient Mitjà i l'Àfrica a Europa en el seu videoclip 'Borders'. En les escenes, es veu l'artista viatjant en pastera pel mar Mediterrani i creuant els cèrcols de les fronteres europees al costat de centenars de refugiats. La paraula 'vida' –conformada pels immigrants– és un dels missatges visuals que acompanyen la lletra de la cançó. La música de M.I.A. es caracteritza per la forta càrrega de contingut polític de les seves cançons, que parlen de realisme social, ja que la cantant va haver d'exiliar-se quan va esclatar la guerra civil al seu país.