L’art electrònic aixeca un pilar de pisos infinits

BarcelonaL’art electrònic és el protagonista de la primera mostra del nou espai cultural que ha obert a Barcelona el Mobile World Centre. Situat en el segon pis de la imponent botiga de mòbils del carrer Fontanella, l’exposició Music + Arts ha omplert la planta diàfana d’auriculars, iPads i pantalles d’alta definició que conviuen en harmonia amb un grapat de visitants asseguts i concentrats en la pantalla dels seus portàtils, possiblement més interessats en el wifi gratuït que en l’art digital.

El recorregut de Music + Arts arrenca amb The human tower, una de les seves peces estrella. Inspirada en la tradició castellera, la instal·lació interactiva de Varvara Guljajeva i Mar Canet aspira a crear la torre humana més alta que s’hagi aixecat mai a través d’un software que captura en vídeo els visitants i els integra en un pilar virtual. Després, a la web del projecte, els participants podran visualitzar la seva posició dins aquest castell virtual que neix a la plaça Sant Jaume. “Volíem donar l’oportunitat de participar en un castell a gent que potser no ho faria mai de la vida”, explicava Guljajeva. “Els castells són un acte molt integrador, però no hi ha res més integrador que el món digital”, afegeix Canet.

L’exhibició -o “eix temàtic”, com prefereix denominar-la Pep Salazar, responsable de l’espai- continua amb una àrea dedicada als “artistes que treballen amb la pantalla com a marc de les seves obres”, explica la comissària Estela Oliva, de l’agència Alpha-Ville. És l’espai més semblant a un museu tradicional: obres penjades a la paret que es contemplen sense interacció. Això sí, aquí les imatges es mouen i van acompanyades d’una pista d’àudio que se sent a través d’auriculars.

Un mercat a l’alça

Oliva comenta que l’art digital està en alça i que no fa gaire que s’ha celebrat a Londres la primera subhasta exclusiva d’obres d’art digital. Els preus es mouen entre els 600 euros i els 20.000 que es van pagar per l’obra més cara. I tant a Music + Arts com entre els col·leccionistes predominen les obres en pantalla vertical. “És la tendència actual -assegura Oliva-. Fins i tot es fabriquen iPads més grans pensats per exhibir art digital en format vertical”.

Els iPads abunden en l’àrea dedicada a les aplicacions. Aquí es pot experimentar amb l’apli Universal Everything,de la banda Radiohead, que crea un escenari digital mutant -cada vegada que s’hi entra és diferent- pel qual l’usuari es passeja virtualment i, de tant en tant, topa amb algun tema del grup anglès. “No és la manera més pràctica d’escoltar la música de Radiohead, però ningú diu que l’art digital hagi de ser pràctic”, apunta divertida Oliva.

La música, tot i que sembli paradoxal, també és protagonista de l’àrea dels “objectes tangibles” -el que fora de l’art digital es coneix simplement com a objectes-. La peça interactiva Hit the beat permet jugar amb objectes quotidians (escuradents, botons, etc.) per crear loops de percussions, i l’obra Realität transforma les ones sonores de les cançons en matèria física a través d’un algoritme El resultat són petites escultures 3D amb què es pot veure i tocar la música de discos mítics de Portishead o Nick Drake.

Arribats a la zona dels vídeos musicals interactius, toca tornar a treure els iPads. Sincronitzant el dispositiu amb la peça de Vincent Morisset, l’espectador interactua amb el clip dels Arcade Fire Just a reflektor. L’art digital no és per a espectadors mandrosos: aquí toca moure’s, jugar i crear. Al segle XXI la creació és cosa de dos. Com a mínim.