L'arquitectura de Le Corbusier, elevada a Patrimoni de la humanitat

BarcelonaLa llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco recull meravelles com el Taj Mahal, a l’Índia; les piràmides d’Egipte; la Gran Muralla xinesa, i la Gran Barrera de Corall d’Austràlia. Des d’ahir, a aquest llistat de més d’un miler d’elements d’arreu del món que les Nacions Unides insten a protegir, també s’hi ha de sumar l’obra de l’arquitecte francès (d'origen suís) Charles-Édouard Jeanneret-Gris, àlies Le Corbusier (1887-1965).

La candidatura de Le Corbusier era una aposta transnacional. L’han defensat set països -França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, i també el Japó, l’Argentina i l’Índia-, que ho havien estat preparant durant una dècada. Després de dos intents fallits, ahir el comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco -que estava reunit a Turquia i va escurçar la seva trobada arran de l’intent colpista de divendres- va incloure a la llista la candidatura batejada com L’obra arquitectònica de Le Corbusier, una contribució excepcional a l’arquitectura moderna. En concret, es tracta d’un conjunt de 17 edificis que, segons la Unesco, “constitueixen un testimoni de la invenció d’una nova forma d’expressió de l’arquitectura, en clara ruptura amb les seves formes anteriors”.

Les obres van ser realitzades al llarg de més de 30 anys -del 1923 al 1955- i són una selecció de projectes, uns de més coneguts que d’altres, edificis de grans dimensions i domicilis particulars, que mostren quines solucions arquitectòniques va oferir Le Corbusier als reptes de la seva època. Un dels principals representants del Moviment Modern -junt amb Mies van der Rohe, Walter Gropius o Alvar Aalto- i alhora un teòric de la modernitat, és considerat un arquitecte clau del segle XX: “Va inventar un nou llenguatge arquitectònic i va modernitzar les tècniques constructives; va aportar respostes a les necessitats socials i humanes”, defensa Antoine Picon, president de la Fundació Le Corbusier. També ha sigut polèmic recentment per la seva ideologia i la interpretació política de la seva obra -¿era arquitectura humanista o totalitarista?-. L’any passat, 50 anys després de la seva mort, tres llibres revelaven la seva admiració per Hitler i la col·laboració amb el règim de Vichy. Antoine Picon va mostrar-se preocupat perquè això podia afectar la candidatura de la Unesco. Finalment, no ho ha fet.

Entren, així, a la llista de la Unesco 17 monuments del segle XX -de fet, 18, perquè també s’hi ha colat el conjunt modern de Pampulha a Belo Horizonte, format per un casino, una sala de ball, un club de golf i una església concebuts per Oscar Niemeyer el 1943-. És el que fa anys que reivindiquen entitats com Docomomo, que s’ocupa de la documentació i conservació dels edificis del Moviment Modern, que demanen més equilibri entre obres antigues i recents a la llista -d’arquitectura hi ha els edificis de l’escola Bauhaus, la Brasilia de Lucio Costa i Oscar Niemeyer, l’òpera de Sydney de Jørn Utzon i set monuments d’Antoni Gaudí-. Ser Patrimoni de la Humanitat pot facilitar l’accés al finançament per rehabilitar les obres i és un segell de difusió turística.

Resoldre els problemes de l’època

Una de les construccions més icòniques de Le Corbusier a la llista és la unitat d’habitatge de Marsella, una obra fundacional del brutalisme. Era una veritable ciutat vertical que pretenia complir l’ideal d’espai que engloba tots els serveis bàsics per allotjar uns 1.600 habitants. També hi ha el complex de Firminy-Vert, a la regió del Loira, concebut com un centre de recreació del cos i l’esperit, on hi havia una església, una casa de cultura, un estadi i una altra unitat d’habitatge -en total n’hi ha cinc al món.

Entre els grans projectes inscrits destaquen el Museu Nacional de Belles Arts d’Occident al Japó, la capella de Notre-Dame du Haut a França, el compacte convent de Sainte Marie de la Tourette i el complex del capitoli de Chandigarh, a l’Índia, que és la ciutat que conserva més obres de Le Corbusier i l’únic projecte urbà que va dur a terme. Aquí va aplicar el model teòric de la Ville Radieuse que havia pensat anys abans per a París i que pretenia demolir-ne bona part; també havia pensat un Pla Macià per a Barcelona, que tampoc es va realitzar mai -i que també implicava eliminar la meitat del casc històric de la ciutat.

La Unesco també recull exemples de petits habitatges, com la casa del llac Léman -que el 1923 enceta una certa idea de modernitat-, la funcional cabanya d’estiueig de 15m que ell mateix tenia a prop del mar a Roquebrune-Cap-Martin o bé les cases que va fer a Weissenhof, a Stuttgart, que van ser la contribució de Le Corbusier a l’estandardització de la construcció, una preocupació clau a principi de segle.

Altres llocs que entren a la llista

• Les drassanes britàniques de l’illa caribenya d’Antigua.
• El Parc Nacional del Khangchendzonga, a l’Himàlaia, a l’Índia.
• Els dòlmens d’Antequera, a Màlaga.
• La ciutat armènia medieval d’Ani, a Turquia.
• Les tombes de Stećci, a Bòsnia i Hercegovina.
• El conjunt històric de Filipos, a Grècia.
• El complex de les coves de Gorham, a Gibraltar.