L’Aragó acusa la Generalitat d’haver robat els murals de Sixena
Apareix una nova prova del Vaticà en el judici per la propietat de les pintures del monestir
BarcelonaLa sortida de les pintures murals del monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca, va ser un “robatori”, i el contracte que van signar les monges del monestir per cedir-les de manera indefinida a la Generalitat és “fals”: així de contundent es va mostrar ahir l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, en la primera de les dues jornades del judici que enfronta l’Aragó amb la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Estat, i durant la qual van declarar durant més de cinc hores una dotzena de testimonis de les dues parts. La segona i última jornada del judici se celebra avui.
Salillas va afirmar que les pintures van ser “arrencades” i que la gent del poble no va participar en l’operació, tot i que el MNAC defensa que sí, com prova una fotografia en què el pare de l’actual alcalde, que també es deia Ildefonso Salillas i era l’alcalde aleshores, apareix enrotllant les pintures amb un restaurador del museu català. L’alcalde va afirmar que el 1936 “en van venir uns de Barcelona” (sense precisar que es tractava d’una columna anarquista) i van incendiar el monestir i que, després, “uns funcionaris catalans” es van emportar les pintures, va dir, lligant els dos fets. Els representants de la Generalitat van replicar que les pintures van ser “salvades” per l’administració competent a l’època i Joan Guitart, que va ser conseller de Cultura entre el 1988 i el 1996, va recordar les diferents reunions que va mantenir amb les monges del monestir de Sixena i el contracte de donació dels murals a la Generalitat que va signar amb elles el 17 de setembre de 1992 (als anys 60 s’havia signat un comodat indefinit). “Era el que volien, ja que la cessió d’ús tenia la finalitat que s’exposessin al públic”, va declarar Guitart. Però els tràmits eclesiàstics de la donació no es van completar: per fer-ho calia el permís de la Santa Seu i la mort de les monges va deixar la signatura en l’aire.
Els advocats del govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena van presentar ahir una prova sobrevinguda, no inclosa prèviament en el sumari: un document en què el Vaticà nomena comissària pontifícia, en representació de tots els monestirs santjoanistes d’Espanya, la monja que va donar els poders al govern de l’Aragó per demandar Catalunya, María Virginia Calatayud. El document està datat de l’11 de gener. Els advocats catalans van demanar que no s’acceptés o que es posés en suspensió per estudiar-ne “a fons” les implicacions legals, ja que suposa, segons van dir, un atac a la “línia de flotació” de la seva defensa, un dels arguments de la qual és que no queda clar que les monges que reclamen el retorn dels murals a través del govern de l’Aragó siguin hereves de les del monestir de Sixena. La jutge va rebutjar tant la petició d’impugnació com la de suspensió. Així i tot, els advocats de la part catalana van demanar que Calatayud, que no va assistir al judici, declari a través d’un exhort, és a dir, sense necessitat de traslladar-se a Osca i per escrit.
Les pintures de Sixena estan exposades al Museu Nacional des de l’any 1961, i durant tots aquests anys la institució no ha rebut cap comunicació de part de les monges en què demanin que les pintures els siguin retornades. L’actual director del museu, Pepe Serra, va alertar sobre la fragilitat de les pintures i que el seu trasllat suposaria uns “alts riscos de pèrdua de valor testimonial”. Ho va ratificar la cap de l’àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC, Mireia Mestre. Dos tècnics de la part aragonesa, en canvi, van afirmar que és possible.
Catalunya diu ser "pare adoptiu" de pintures Sixena
Dimarts, en la segona sessió de la vista que se celebra al jutjat de Primera Instància 2 d'Osca, el lletrat de la Generalitat va comparar la relació de Catalunya amb les pintures murals del Monestir de Sixena amb la d'un "pare adoptiu" amb el seu fill adoptat i va rebutjar la seva devolució a l'Aragó després d'al·legar que posseeix un títol que acredita el seu dipòsit permanent en la comunitat catalana.
Diversos pèrits de la part catalana han assenyalat que les pintures, després de l'incendi del monestir a l'inici de la Guerra Civil, no haurien sobreviscut si s'haguessin quedat al seu emplaçament i han desaconsellat el seu trasllat pels danys "irreversibles" que podrien originar-se. També han acceptat que és possible traslladar els frescos en el suport de tela i de fusta en què estan conservat avui.
El lletrat del MNAC, Albert Garriga, després d'insistir en la "falta de legitimació" dels demandants per reclamar als tribunals les pintures de Sixena, en no ser els seus propietaris, ha assegurat que la demanda civil és un "cavall de troia" introduït en un debat merament administratiu referit a qüestions patrimonials. L'advocat de la Generalitat, Javier Muñoz, ha afirmat que la demanda interposada en via civil envaeix competències administratives de l'administració catalana en matèria de patrimoni.
