Langdon-Davies, l'home que va salvar 400 nens de la guerra

BARCELONA"Aquest és el José. Jo sóc el seu pare. Sé que em mataran quan caigui Santander, i demano que els que llegeixin això tinguin cura del meu fill". En José té cinc anys i du la nota en una butxaca de l'americana. És introvertit i no parla amb ningú. Està espantat. Quan el periodista britànic John Langdon-Davies el veu, vulnerable i mig extraviat, a l'estació de Puigcerdà, té clar que ha de tirar endavant el seu pla. Ha de donar refugi als centenars de nens que la guerra ha deixat sense pares o que les seves mares, vídues i sense recursos, no poden cuidar.

Langdon-Davies havia arribat a Barcelona per cobrir la guerra. Coneixia bé Catalunya: havia estat testimoni del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera el 1923 i s'havia enamorat del país. El 1936 va recórrer Catalunya amb una moto tronada i va explicar què passava a les trinxeres i a la rereguarda a les pàgines del diari britànic News Chronicle. Arriba un moment, però, que no en té prou d'escriure. Necessita fer alguna cosa més. Després d'uns mesos a Anglaterra intentant conscienciar els britànics amb conferències i mítings, torna a Barcelona el gener del 1937. Vol tirar endavant una idea que fa temps que li ronda pel cap i que s'acabarà coneixent amb el nom de Foster Parents Scheme for Children in Spain, que més tard rebrà el nom de Plan. El president Lluís Companys l'ajuda: confisca dues torres burgeses, que es coneixeran amb el nom de Xalet de Puigcerdà, i que arribarà a acollir 400 nens.

Els detalls de l'aventura solidària de Langdon-Davies els ha descobert el periodista Jordi Finestres. La història estava oculta en un arxiu de la Universitat de Rhode Island. A El xalet de Puigcerdà (Ara Llibres) i en un reportatge a la revista Sàpiens , Finestres relata com aquest britànic enamorat de Catalunya va organitzar unes colònies amb nens procedents de totes les regions espanyoles en guerra. Cada nen tenia un padrí que aportava un xíling al dia. Hi havia padrins britànics, nord-americans i australians.

Finestres detalla a El xalet de Puigcerdà com era la vida d'aquests nens i nenes, i ressegueix la vida de Langdon-Davies i els seus tres aliats: Eric Muggeridge, un oficinista d'una agència de viatges londinenca que amb 30 anys va decidir que el seu lloc era a Catalunya; Nick Carter, un nord-americà de 21 anys, fill d'una família adinerada, i Esme Odgers, una australiana comunista i amb molt de caràcter.

Els infants acollits al Xalet de Puigcerdà estudien, juguen, fan teatre. Fins i tot creen un diari: Pirineos, el periódico infantil de la colonia escolar Torre Inglaterra . Finestres ha recuperat les cartes que els infants escrivien als seus padrins. N'hi ha que són alegres, com la de Carmen Jiménez, que descriu una excursió: "Anàvem molt a poc a poc, cantant i mirant el paisatge. Fins a les set no vam arribar a la Torre. Després de sopar, el Tribunal va renyar els nens que havien estat entremaliats". Altres són tristes, com la de Manolo Sanjuan: "Jugàvem a bales una tarda al sol, al carrer del Tresor, quan va xiular un obús que va anar a parar en unes teulades que teníem damunt nostre. Tots els nens vam córrer aterrits. Un nen que va sortir corrent va rebre l'impacte d'una pedra que li va destrossar el cap; jo em vaig quedar arrambat a la paret, blanc com la neu".

El Xalet de Puigcerdà va anar creixent. Es van obrir cases de colònies a Caldetes, al barri de Sarrià de Barcelona i a Sitges. Amb el temps també es va decidir acollir mares amb nadons i vídues embarassades que no sabien on anar. L'abril del 1938 els infants i els seus responsables van haver d'agafar la roba, les joguines, els dibuixos i les cartes. Les bombes queien massa a prop. Langdon-Davies, Odgers i Muggeridge -Carter havia decidit anar al front i va caure abatut- van portar els nens a Caldetes, Sitges i Barcelona. En pocs mesos també n'haurien de marxar, primer cap a Biarritz i després cap a Anglaterra. Alguns nens van tornar a Espanya i altres es van quedar a Anglaterra, però el destí de molts es desconeix.

Franco ataca l'ONG

Franco intentaria dinamitar tota la credibilitat d'aquesta ONG. El 10 d'octubre del 1939 La Vanguardia publicava: " Aquellos días en que el Gobierno rojo comerciaba con la sangre española, exportando nuestros niños a Norteamérica, se fundó el célebre Foster Parents Plan for Children in Spain, que aunque no quiere decir eso, se dedicaba a hacer abjurar a los niños de sus creencias católicas y convertir a las muchachas de cierto atractivo en materia prima para la trata de blancas ".

Plan buscaria més recursos als Estats Units. Eleanor Roosevelt, la muller de Franklin Roosevelt, seria la padrina d'un nen basc: Lorenzo Murías. Ingrid Bergman, Gary Cooper i Frank Sinatra, entre moltes altres estrelles de Hollywood, també s'unirien a la causa. Plan avui encara existeix. De fet, aquest any celebra 75 anys de vida i es dedica sobretot a apadrinar nens de països en vies de desenvolupament. La filla de Langdon-Davies, la Debbie, és una de les seves més infatigables treballadores.