L''Amor' de Michael Haneke triomfa als premis César
L'Acadèmia francesa de cinema reconeix la pel·lícula del realitzador austríac amb els guardons al millor film, director, guió original, actriu i actor
ParísLa pel·lícula 'Amor', de l'austríac Michael Haneke, ha sigut en la gran triomfadora de la 38a edició dels premis de l'Acadèmia francesa de cinema, que divendres la va guardonar amb els Césars a la millor pel·lícula, director, guió original, actriu (Emmanuelle Riva) i actor (Jean-Louis Trintignant).
La cinta, premiada amb la Palma d'Or en l'últim Festival de Canes, competirà diumenge en els Oscars de Hollywood en cinc categories. El film de Haneke –rodat íntegrament a França– intentarà igualar l'èxit de 'The artist', de Michel Hazanavicius, que l'any passat va fer història en guanyar cinc Oscars, entre ells el de millor pel·lícula.
La segona pel·lícula més premiada de la nit al Teatre Châtelet de París va ser la història d'amor 'D'òxid i os', dirigida per Jacques Audiard i protagonitzada per Marion Cotillard, que es va emportar el reconeixement a l'actor revelació (Mathias Schoenaerts), millor muntatge, música original i guió adaptat.
'Adéu a la reina', el film de Benoit Jacquot sobre la relació entre Maria Antonieta i una de les seves lectores, va aconseguir els guardons al millor decorat, vestuari i fotografia.
En una cerimònia de to sobri presentada per Antoine de Caunes i presidida per Jamel Debbouze, i en la qual el Haneke va ser el gran absent, Kevin Costner va rebre el César d'honor de mans de Michel Hazanavicius.
La cara més amarga de la vetllada va ser per al llargmetratge "Camille redouble', de Noémie Lvovsky, que aspirava a tretze guardons i va marxar de mans buides, com 'Holy motors', de Leos Carax, que optava a nou categories.
'El nom', d'Alexandre de la Patellière, va aconseguir el César al millor actor i actriu secundaris, amb Guillaume de Tonquedec i Valérie Benguigui, respectivament, mentre que el premi a la millor intèrpret revelació va ser per a Izia Higelin per 'Mauvese fille'.
El premi a la millor pel·lícula d'animació francesa del 2012 va ser per a 'Ernest et Célestine', de Benjamin Renner, Vincent Patar i Stéphane Aubier, mentre que el César al millor documental va anar a parar a 'Les invisibles', de Sébastien Lifshitz.
Cyril Mennegun va aconseguir el guardó a la millor 'opera prima' per 'Louise Wimmer' i 'Argo', de Ben Affleck, es va endur el premi a la millor pel·lícula estrangera.
El cinema francès, triomfal el 2011 amb l'èxit d''Intocable' i fent història als Oscars amb 'The artist', ha tingut el 2012 una collita més discreta, amb la caiguda de la venda d'entrades i la polèmica sobre el exili fiscal de Gérard Depardieu a la part alta de l'agenda. Fins i tot en la nit de gala del cinema francès, mentre Depardieu ultimava els detalls del seu empadronament a Saransk, capital de la república de Mordòvia, el cèlebre Obèlix del cel·luloide va esdevenir l'objectiu preferit dels acudits dels que van participar a la gala.
Encara que la producció de títols gals ha estat una mica més gran, 279 el 2012 davant els 272 de l'any anterior, l'assistència a les sales ha caigut un 5,9%, fins als 204,2 milions d'entrades venudes i la quota de mercat s'ha contret lleugerament, del 40,9 al 40,9%. A l'exterior, però, els títols que van sorprendre al públic francès un any abans han mostrat múscul un any després a les taquilles estrangeres i s'han venut 140 milions de butaques per veure pel·lícules de factura francesa, un 88% més que al 2011.
