Opinió
Cultura24/08/2014

L’amic Jaume Vallcorba

Francesc Parcerisas
i Francesc Parcerisas

BarcelonaAmb en Jaume Vallcorba feia molts anys que ens coneixíem, de quan ell participava al taller de disseny i serigrafia Aiguadevidre i havia editat els llibres Onades i Estels i Parking de les feres. Després ens vam trobar gràcies a les primeres escaramusses sota el segell d’Antoni Bosch, editor, i als inicis -divertidíssims- de la revista Quaderns Crema, inaugurada sense saber si tindria cap continuïtat (en va tenir gràcies a l’editorial del mateix nom).

En aquells mateixos anys vam traduir engrescats, a Eivissa, uns poemes de l’antic Egipte i em va temptar perquè anés a fer classes a Lleida... Van passar molts anys i ens trobàvem relativament sovint, i hem xalat i hem discutit i ha esdevingut l’editor de referència, en català i en castellà. En Jaume Vallcorba, al llarg d’aquest temps, ha estat, sobretot, i malgrat diferències de posicionaments de vegades importants, un amic i un conseller. Si li passava el manuscrit d’un llibre sabia que se’l llegiria de seguida, que m’hi faria anotacions a llapis (sovint pertinents) i que em donaria la seva opinió personal -una opinió que era la d’un lector intel·ligent i la d’un editor perspicaç.

Cargando
No hay anuncios

Fa un parell d’anys vaig acompanyar un grup d’editors bàltics, convidats per l’Institut Ramon Llull, a visitar l’editorial: ens va tenir embadalits durant més d’una hora acumulant títol rere títol damunt la taula del despatx i fent les lloances dels autors del seu catàleg, des de Chateaubriand i Zweig a Serés, Monzó, Pàmies o Pons; el lector, el professor, el dissenyador, l’home de cultura va desplegar un ventall de realitats i de propostes que deixaven bocabadats els més saberuts i atuïts els més incrèduls. L’última vegada que el vaig veure, ja malalt, s’esforçava per adoptar un cert senequisme, per trobar la manera d’acceptar un fat absurd, massa cruel. Editor, poeta, dissenyador, erudit, home d’entregents, lector contundent, d’orgull opinionat, alguns hem tingut la sort de trobar-hi un amic sincer, milers i milers de lectors, potser sense saber-ho, també han tingut la sort de trobar-hi editor d’una convicció i olfacte insubstituïbles.