Carlos Zanón: “L’Amèrica de Springsteen és la de la classe obrera blanca”

BarcelonaBruce Springsteen actua dissabte a Barcelona, al Camp Nou. Serà l’inici d’una gira europea que arriba després del The river tour que ha fet als Estats Units. Fins al dia del concert, l’ARA radiografiarà Springsteen, i aquí podeu dir-nos quina és la vostra cançó preferida del 'boss'.

Comencem amb l’escriptor Carlos Zanón (Barcelona, 1966) donant un cop d’ull als Estats Units que el Boss ha retratat en els seus discos. “L’Amèrica de Springsteen és la de la classe obrera blanca, honesta, directa, gens sofisticada o cínica, que creu en uns valors determinats però que, sovint, aquests valors no li serveixen a la vida. El dia a dia els aboca a la solitud, a la sensació d’alienació o estranyesa. La comunitat, la família, el poble és la seva identitat però al mateix temps és el plom a les ales”, diu Zanón.

L’imaginari dels discos de finals dels 70 i principis dels 80 és molt “cinematogràfic”. “Born to run o Nebraska no deixen de ser com la pel·lícula Males terres de Terrence Mallick. Springsteen juga sempre amb la idea terriblement romàntica de la fugida cap a la puresa. La llibertat com a valor absolut. De la pertinença a una classe obrera, a una ciutat petita, a uns llaços que l’ofeguen, a un lloc on mai acaba d’integrar-se, sorgeix la necessitat de fugir, de trencar el destí, d’anar cap al lloc on les coses encara no s’havien embrutat i no s’havien traït els somnis. El fet d’un músic i la seva banda tocant per tot arreu, sense un lloc on tornar, és una fugida endavant, nihilisme romàntic”, explica Zanón sobre un músic que parla “d’un segment social molt concret”: “Una classe baixa treballadora que depèn d’una feina per conservar tota la resta (família, amor, autoestima). I ho fa des d’un punt de vista realista, versemblant. Ell hi pertany, però és un artista, té un talent fora de mida, i aleshores ho mistifica buscant models en l’imaginari literari o cinematogràfic”.