Quan David Lowery dirigeix cinema fantàstic no ho fa seguint les convencions del gènere. Si A ghost story reinventava la figura del fantasma com una ànima en pena atrapada en l'eternitat, The green knight adapta el mite artúric de Sir Gawain i el Cavaller Verd com no ho havia fet ningú abans: respectant la puresa i el misteri del poema anònim del segle XIV però amb una potència i modernitat cinematogràfiques que atrapen l'espectador en el seu encanteri. La pel·lícula de cloenda de Sitges és al mateix temps realista i lírica, íntima i èpica. Hi ha màgia, sexe i violència, però s'allunya de l'estètica de Joc de trons o El senyor dels anells per situar-se en un territori entre la realitat i el somni. Fins i tot funcionen l'atrevida aposta per l'actor d'origen indi Dev Patel com a protagonista i la desmitificació de l'heroisme i l'honor. O com diu el personatge d'Alicia Vikander: “Per què buscar la grandesa? Per què no n'hi ha prou amb la bondat?”
El drama fantàstic 'Lamb' triomfa al Festival de Sitges
El film islandès sobre una nena ovella també s'endú un premi interpretatiu per a Noomi Rapace i el de millor 'opera prima'
SitgesEn l'edició dedicada a l'home llop, té ironia que la gran triomfadora del Festival de Sitges hagi acabat sent una pel·lícula sobre una nena ovella. Lamb, de Valdimar Jóhannsson, s'ha endut el premi al millor llargmetratge d'un palmarès atapeït de mencions especials i premis ex aequo per encabir molts dels títols importants d'una edició que ha recuperat sensacions d'abans de la pandèmia: divendres, en la primera jornada sense restriccions per al món cultural, es va poder comprovar a la sessió plena a vessar de Last night in Soho. I les entrades venudes fins dissabte al matí confirmen la impressió: un 76% més d'entrades venudes que l'edició pandèmica del 2020 i només un 9,6% menys que el 2019, caiguda explicable per la limitació d'horaris i d'aforaments d'aquesta edició.
La bona rebuda de Lamb a Sitges es va començar a intuir el mateix dia de la projecció quan als udols espontanis del públic abans de les projeccions d'aquesta edició s'hi van afegir els bels d'ovella d'una part dels espectadors. La pel·lícula funciona com a paràbola sobre el perill d'alterar els equilibris de la natura, que és el que passa en una remota granja de xais islandesa quan una de les ovelles dona a llum una criatura amb cap d'ovella i cos humà i els amos de la granja decideixen emportar-se-la a casa i educar-la com si fos la seva filla.
Lamb impacta per la solidesa dramàtica amb què retrata la quotidianitat d'una parella que arrossega el dolor de la pèrdua d'una filla i que veu en l'aparició de l'híbrid una oportunitat per reconstruir el seu món trencat de silenciosa desesperació. L'element fantàstic i el terror tenen un paper secundari durant bona part de la pel·lícula, però quan apareixen ho fan en tota la plenitud. "Sitges és un festival dels excessos i del cinema que s'allunya de les convencions –ha comentat sobre el veredicte el cineasta i membre del jurat Ali Abbasi–. Sovint s'aconsegueix amb molta sang, soroll, violència... Però Lamb ofereix tot això amb el mèrit de fer-ho des del minimalisme, amb interpretacions i una fotografia molt controlades".
La pel·lícula també s'ha endut el premi a la millor opera prima que concedeix el jurat de la crítica i el de millor actriu per a una de les estrelles d'aquesta edició, Noomi Rapace, tot i que compartit amb la Susanne Jensen de Luzifer. Aquesta producció d'Ulrich Seidl ha fet doblet interpretatiu amb el premi al gran actor alemany Franz Rogowski, que dona vida a una mena d'eremita que viu amb la seva mare aïllat del món a les muntanyes en una bombolla de fanatisme religiós. Rogowski ha compartit el premi amb el magnífic Caleb Landry Jones de Nitram, un matisat retrat psicològic del pertorbat autor d'una matança real a Austràlia dirigit per Justin Kurzel, que s'ha endut el premi a la millor direcció.
Amb només un guardó, però important, com el premi especial del jurat, l'altra triomfadora del palmarès ha sigut After blue (Paradise sale), un western de ciència-ficció ambientat en un planeta habitat només per dones que Eulàlia Iglesias definia a l'últim Festival de Locarno en la seva crònica per a l'ARA com “una pel·lícula carn de culte que sintonitza amb una contemporaneïtat en què allò queer ja no es conforma amb els marges”. El film de Bertrand Mandico també ha pescat el premi de la crítica, ex aequo amb l'inenarrable malson animat de Mad God, també premi pels seus efectes especials.
Generós, el jurat ha inclòs al palmarès obres notables com el fatalista i estilitzat thriller de Hong Kong Limbo (millor fotografia), la divertida i apocalíptica Silent night (millor guió) i la inaugural Mona Lisa and the blood moon (millor música). I per acontentar tothom –deu haver sigut una deliberació animada–, mencions especials a The blazing world, The execution i The innocents. Tot i aquesta prodigalitat, no hi ha hagut lloc al palmarès per al cinema català ni espanyol. I seria una decisió justa si no fos per la magnífica Tres de Juanjo Giménez, que almenys s'ha endut el Méliès d'Argent a la millor pel·lícula fantàstica europea del festival i l'any que ve optarà al Méliès d'Or, que en aquesta edició ha guanyat la britànica Censor.
