L’al·legat contra la censura de Fermin Muguruza

BarcelonaFermin Muguruza no en té prou amb la música per donar forma al seu compromís polític i compartir les seves reivindicacions: “Se’m va fer un món massa estret, i necessitava explorar noves maneres d’expressar la idea de voler canviar el món a través de la creació i amb totes les disciplines artístiques”, diu el músic. Aquesta necessitat es va reflectir en el pes destacat que els audiovisuals van tenir en el seu segon projecte musical, Negu Gorriak, i també en l’interès que Muguruza ha tingut per treballar en el camp del documental musical, el cartellisme i la il·lustració. I, com s’ha pogut veure en el seu últim espectacle audiovisual, Guerra, amb els músics Albert Pla i Raül Fernández Refree, fins i tot en la dramatúrgia.

El projecte que ha portat Muguruza a Barcelona en aquesta ocasió és una novel·la gràfica. L’Arts Santa Mònica exposa fins al 28 d’agost esbossos, vídeos i altres materials documentals de Black is Beltza, la novel·la gràfica que el músic va realitzar amb la col·laboració de l’escriptor Harkaitz Cano i el dibuixant Jorge Alderete. “Des del moment en què un té una idea, va generant a poc a poc més idees al voltant d’aquella idea inicial i acaba construint una novel·la gràfica. El més important és veure el procés d’investigació de documentació”, diu el músic. La mostra, produïda per l’Azkuna Zentroa de Bilbao, és interessant sobretot per als coneixedors de l’obra. Sí que sembla més sucosa l’altra iniciativa de Muguruza al Santa Mònica: el músic hi farà una residència fins al 10 de juliol per preparar cinc concerts que farà amb músics catalans, bascos i de Nova Orleans i que culminarà al festival Cruïlla. Mentrestant, els seus admiradors podran seguir cada dia a través del blog del Santa Mònica les emissions de música i vídeo que farà.

Aquest estiu Fermin Muguruza actuarà també al festival Cultura Inquieta de Getafe. Serà el seu primer concert a Madrid després de 12 anys de silenci. Com el veto que afirma que ha patit del Partit Popular durant aquests anys, Black is Beltza també té l’origen en un episodi de prohibició. “Sorgeix de la censura que s’imposa l’any 1965 a uns bascos de Pamplona que arriben a Nova York per ballar amb els seus gegants i els prohibeixen que ballin els gegants negres arran de la discriminació racial que hi havia a l’època”, explica Muguruza, que fa un paral·lelisme entre aquell incident i els que també ha patit ell: “De cop i volta els bascos sortim al món i també ens afecta aquesta discriminació, perquè ens prohibeixen ballar. És una cosa que a mi m’ha afectat molt”.

Però Muguruza no només s’endinsa en aquests esdeveniments. A Black is Beltza també recorda que el 1965 Espanya vivia sota el règim franquista i, dos anys després, es va produir la independència d’Algèria i França va prohibir la pel·lícula de Gillo Pontecorvo La batalla d’Alger. A més, de la mà del protagonista, el Manex, un dels bascos que no pot desfilar, el lector també viatja a Cuba i Mèxic. I coneix de molt a prop el Che Guevara, els independentistes quebequesos i els Black Panther.