'No' de l'Ajuntament al canvi de 'look' del Liceu
El consistori demana més documentació tècnica i reunirà el consell d’art públic perquè valori la proposta
BarcelonaLes posades en escena de les òperes no són l’únic senyal de contemporaneïtat que provoca xiulets al Gran Teatre del Liceu. També ha aixecat polseguera el projecte de l’artista Frederic Amat per a les façanes històriques del coliseu. Coincidint amb la necessitat de restaurar-les en profunditat, Amat va presentar el disseny d’una intervenció que consisteix a recobrir els murs de l’edifici que donen a la Rambla i al carrer de Sant Pau amb 170 anelles ceràmiques de color vermell de poc més d’un metre de diàmetre que evoquen la forma de ferradura de la platea. Les peces han sigut criticades a les xarxes socials -s’ha dit que semblen nanses, salvavides i pírcings- i, entre d’altres, la presidenta del FAD, Nani Marquina, qualificava l’obra com una operació de “maquillatge”, una iniciativa que obre les portes a intervenir en altres edificis històrics senzillament perquè se’ls troba “anodins”.
L’Ajuntament de Barcelona tampoc no l’ha aprovada. En aquest cas, per raons patrimonials, ja que el Liceu està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. En conèixer la proposta, el departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic va elaborar un informe previ que estima que el projecte de la instal·lació artística “no s’ajusta al pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic ni al catàleg del districte de Ciutat Vella”, segons afirmen fonts del gabinet de l’alcaldia. “Les intervencions del Liceu han de mantenir i conservar les façanes originals de l’edifici amb la seva composició arquitectònica i el seu tractament -especifiquen les mateixes fonts-. En conseqüència, l’informe previ fa una primera valoració negativa de la proposta i demana estudiar-la més”. L’Ajuntament convocarà el consell assessor d’art públic perquè valori la idoneïtat de la proposta, com es demana a l’informe previ de Patrimoni.
Els responsables del Liceu enviaran aquesta setmana més documentació tècnica a l’administració perquè les diferents àrees implicades segueixin avaluant l’impacte i la viabilitat de l’obra, que des del Liceu precisen que serà reversible. “S’han fet moltes intervencions a Europa que han sigut discutides i està bé que sigui així i que la ciutadania i els experts opinin. És bo que com a ciutat entrem en aquest diàleg”, explica el director general del Liceu, Roger Guasch.
Una donació privada
La intervenció de Frederic Amat, valorada en 295.000 euros, és una donació del mecenes Josep Suñol, l’impulsor de la fundació que porta el seu nom i que inclou obres de Frederic Amat. Suñol, que ja era benefactor del teatre, dóna aquesta suma específicament per a la realització de l’obra d’Amat. “Se li va explicar el projecte que ens havia presentat Amat -recorda Guasch- i va haver-hi un diàleg entre Suñol i l’artista. I s’arriba a un punt en què el mecenes expressa que en aquesta etapa de la seva vida vol col·laborar en aquesta intervenció i ajudar no només el Liceu sinó també la ciutat de Barcelona amb una obra molt més visible i que quedi per a la ciutadania. Creiem que és bo acceptar-ho en un moment en què pot ser un exemple per a molts altres mecenes i pot fer que, dins la comunitat artística, es pugui veure una mica de llum”.
La proposta es remunta al maig i la primera maqueta va estar llesta al setembre. El projecte va ser aprovat per la comissió executiva del teatre, en què hi ha representats el ministeri de Cultura, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, els mecenes i els antics propietaris de la societat del Liceu.
La restauració estructural de la façana, que va sobreviure a l’incendi del 1994, costarà 700.000 euros i tornarà a fer sortir a la llum quatre vitralls wagnerians del Cercle del Liceu que donen al carrer de Sant Pau i que actualment estan tapiats. Tot el finançament serà privat: es van aconseguir 65.000 euros amb un sopar amb el tenor Plácido Domingo i està previst que se n’organitzi un altre. Amb la publicitat que s’instal·larà a les lones de les obres -que haurien de començar d’aquí dos o tres mesos i que tindran una durada de cinc mesos, per arribar a temps a la inauguració de la temporada 2016-2017-, el teatre pot arribar a ingressar 175.000 euros. I el Cercle del Liceu organitzarà una campanya de micromecenatge.
Art amb potencial social
“Quan estàvem treballant el projecte de restauració estructural de la façana amb els arquitectes Dilmé i Fabré, Frederic Amat ens va presentar una visió de l’edifici del segle XXI. Jo vaig entomar aquesta proposta i la vaig traslladar als arquitectes -explica Guasch-. És un projecte molt diferent del que hauríem creat nosaltres. No neix d’una necessitat del Liceu sinó que hi hem vist potencials”.
“La intervenció de Frederic Amat dignifica la façana que dóna al carrer de Sant Pau i li dóna profunditat: permet crear un eix de la Rambla al baix Raval que pot ajudar a dignificar el barri”, subratlla Roger Guasch, que compara l’efecte que pot tenir aquesta intervenció amb el que l’obertura del Macba i del CCCB va tenir en els carrers del seu entorn. “És una visió que pot ajudar molt al barri i a l’eix de comerciants”, subratlla el director.
Conscients de les reticències que ha aixecat la nova façana, que no ha superat la primera anàlisi tècnica de l’Ajuntament, el Liceu busca el màxim consens: “Hem explicat tots els vessants del projecte a moltíssima gent. Si només aportés una visió artística, potser no l’hauríem presentat a la comissió executiva. És bo per al Raval”, conclou Guasch, convençut que l’obra d’Amat també pot atreure els amants de l’arquitectura que encara no han descobert l’òpera.