Lágrimas de Sangre volen honorar el rap al Sant Jordi Club

BarcelonaRima a rima, beat a beat, Lágrimas de Sangre (LDS) han trobat la manera de “ressituar-se en el mapa”. “Ens posaven en llistes de mestissatge quan nosaltres som un grup de rap”, explica Ramon Anglada, àlies Rama Lama, guitarrista del quintet del Maresme. Per deixar-ho ben clar, afegeix: “No fem coses amb rap, sinó rap amb coses”. El hip-hop és la base del grup, però aquesta vegada han volgut fer-ho més explícit amb el disc Vértigo (2019), un treball autoeditat que presentaran en una gira que començarà el 23 de març al Sant Jordi Club (20 h); l’entrada per a aquest concert costa 16 euros.

Entre les “coses” que acompanyen el rap hi ha la pulsió cubana de Salsa boloñesa, ressonàncies del reggae i, sí, una pinzellada de so mestís a Quemar el mar. “És una cançó que s’assembla a Voy a celebrarlo, que va ser el nostre primer èxit”, admet el raper Alejandro García, àlies Microbio. “Ja fa temps que reivindiquem que es pot fer rap amb bon humor i intentar que soni alegre”, recorda el productor Dídac Riol, àlies Acid Lemon. Al cap i a la fi, LDS són un grup que rima amb enuig i que cedeix un tema a Valtònyc però que no oblida l’alegria. Fan rap amb consciència, però no estan emprenyats les vint-i-quatre hores del dia. I defensen la varietat musical per diferenciar-se d’altres propostes de hip-hop com els madrilenys Natos i Waor, amb els quals comparteixen cartell al Viña Rock. “Ells ho peten, però entre els seus temes no hi ha gaires diferències”, diu Acid Lemon.

Pel que fa al trap, se’l miren amb poca simpatia, si més no al tema A ver si lo pilláis ya. “Entenem que el trap és una tendència nova i que acabarà aviat. Nosaltres venim d’una època en què el que primava era l’enginy, la intel·ligència, i ara el que prima és el rotllo penques d’Instagram”, diu Microbio, que tanmateix valora “positivament” l’actitud “ingovernable” d’alguns artistes de trap. Això sí, LSD se senten ben lluny dels “defectes heretats del rap nord-americà de la MTV”.

El vertigen del títol del disc fa referència a diverses situacions per les quals ha passat el grup des de la publicació del disc Viridarquia (2016). “La banda ha anat creixent molt ràpid en els últims anys. Et tires tres anys de gira i de cop és: «¿I ara què li expliquem a la gent?”», diu Microbio. El que li expliquen és la necessitat de tenir un aparell crític per interpretar la realitat, com demostren a Gira la moneda, sobre la Barcelona venuda a l’especulació, i a Guerra mental, un tema “contra la manipulació” i “l’estupidesa acrítica”, també dins de les esquerres dogmàtiques, com afirma el raper Jordi Estivill, àlies Still Ill.

I no hi falten perdigonades a “la màfia que decideix a les festes majors”. “En la indústria musical mundial hi ha una oligarquia brutal que decideix qui és famós i qui guanya molts diners. Tenim la sensació que aquesta dinàmica s’ha instal·lat també en el nostre entorn de la festa", explica Rama Lama, que recorda que aquesta part de la cançó A ver si lo pilláis ya és de Nil Campderich, àlies Neidos, un dels rapers de LSD. "Quan teníem disset o divuit anys, qui anava als concerts de les festes majors era tothom gent del rotllo, gent punki; encara que no portessis cresta hi havia l’actitud de xibeca i calimotxo. I la sensació que tenim ara és que les formes musicals del que eren músiques alternatives se les han menjat les ràdios generalistes, la tele i una indústria que bàsicament és oligàrquica i que simplement el que ha dit és: «Ah, que el que s’ha de fer aquí per vendre és ska i rumbeta? Doncs fem-ho i donem missatges que no tinguin cap valor; així la gent ballarà a les festes majors i tot anirà molt bé». Ho banalitzen tot, però hi posen l’aspecte de la música alternativa perquè ningú es pensi que el que està escoltant és moralment equivalent a la Rihanna, que ho és pel que fa a la buidor musical i al missatge", assegura Rama Lama.

Secret de sumari

El vertigen també ha acompanyat el grup des que l’octubre del 2017 el compte de Twitter Autodefensa Galicia va acusar un dels components de LDS d’agressió sexual al Viña Rock. El grup, que sempre ho ha negat i considera que l’acusació és falsa, va interposar una demanda. “La policia se suposa que ho està investigant. Hi ha secret de sumari i no podem saber com va la investigació, ni nosaltres ni la nostra advocada”, explica Microbio.

"El dia que podrem explicar-ho tot encara no és avui", diu Still Ill. "Hem posat una querella contra un compte de Twitter que ens acusa sense aportar cap mena de proves. Nosaltres sobretot el que volem deixar clar és que no és un conflicte de versions, no és que va passar alguna cosa i nosaltres diem una cosa i una persona en diu una altra. No hi ha cap nena espantada plorant a casa seva, sinó unes persones molt malintencionades que el que volen és boicotejar la nostra activitat professional. Com que no podem explicar res, d’aquí surt la cançó Meteoritos", explica Microbio, que en aquest tema diu: "Me llamaron violador para intentar boicotearme, pero para qué voy a quejarme si yo sé de colegas que han pasado violaciones [...] y toda esa gente tira para adelante".

"Nosaltres, com a banda portem un any i mig callant sobre aquest tema. Tothom ens ho ha recomanat, que no ens fiquéssim en una guerra de comunicats amb cap veu anònima. No només se’ns ha acusat de violadors, sinó que després hi ha hagut tot un linxament públic", afegeix Microbio.

"Les conseqüències no només han sigut personals, sinó també professionals [LSD van haver de cancel·lar cinc concerts, tot i que el 2018 van fer gira de festivals, inclòs el Viña Rock]. Hi ha promotors i festivals que no ens volen contractar; hi ha grups que no volen tocar amb nosaltres, dones que no volen tocar amb nosaltres, i això ens està passant factura. Per això també pensem que aquest disc té més mèrit que els altres, no només pel fet que suposa lluitar contra la indústria sent un grup de rap que venim de l’underground, sinó a més a més lluitar contra un sector de gent que no ens vol ni veure, que ha fet joc brut i pel qual hem hagut d’iniciar un procés legal. Al final nosaltres ens ho prenem com que té més mèrit, i si omplim el Sant Jordi Club serà l’hòstia", conclou Still Ill.