'Ladybitch': els abusos a l’Institut del Teatre, en una pel·lícula alemanya

BarcelonaUn director de teatre prestigiós. Una actriu jove. Una oportunitat laboral. Després d’unes setmanes d’assaig, ell acaba assetjant la noia i creant un clima enrarit de treball amb tota la companyia. Abús de poder fins que tots es planten. Aquesta és la història de Ladybitch, un film alemany amb accent català.

Just la setmana que l’ARA va publicar el reportatge sobre abús de poder i assetjament a l’Institut del Teatre, una noia de Vilanova i la Geltrú i la seva parella, una noia de Berlín, començaven a escriure el guió d’aquesta pel·lícula alemanya que parla sobre un dramaturg que fa un ús abusiu del seu poder. Marina Prados (1994) i Paula Knüpling (1995) van partir de les seves pròpies experiències, la primera a l’Institut del Teatre de Barcelona, la segona a la Volksbühne de Berlín, i van acabar de perfilar la trama amb les aportacions dels mateixos actors i actrius que van sumar-se al projecte.

Ladybitch va estrenar-se el gener del 2022, va guanyar diferents guardons a Alemanya i ara es pot veure a la cadena francoalemanya Arte. A la pel·lícula, l’Ela interpreta la Lulú, un personatge del teatre clàssic alemany que és molt habitual trobar-se als tallers de l’Institut del Teatre. L’Ela topa amb el seu director teatral, anomenat Franz Kramer. "Ell no és el diable, no volíem un personatge només dolent; fins i tot es creu feminista", explica Knüpling. "Aquesta és, precisament, la seva pròpia tragèdia, no és conscient dels seus actes", afegeix Prados, que va conèixer "moltes versions" de Kramer a l’Institut del Teatre, on va estudiar. Durant el rodatge, abraçar l’actor que interpretava el director teatral va ser "sanador" i "catàrtic". Van poder aparcar la rancúnia i la foscor acumulada per les pròpies vivències. "He tingut la sensació de tornar a situacions del passat i dir «vigila, aquí no vas posar bé els límits». Hem fet que el personatge es cuidi millor que nosaltres. Reescriure-ho va significar pensar com ens hauria agradat haver respost quan érem joves", reflexiona la vilanovina.

"Vine a casa"

A l’obra –que inicialment havia de ser una peça teatral però que amb el covid va mutar en audiovisual–, Kramer verbalitza una frase que a l’Institut del Teatre s’ha "sentit molt": "Si vols continuar treballant, en parlem a casa". Se superen els límits entre el que és professional i el que és personal, i es posa contra les cordes l'estudiant o l'actriu de torn. "Amb 20 anys costa de veure-ho, penses que potser no passarà res, vols complaure el director, el professor, i costa dir que no. Marxar, no acceptar, té unes conseqüències", explica Prados, que posa èmfasi en la manipulació que hi ha darrere d'aquests personatges poderosos. "Tens por de no tornar a treballar, ells tenen molt de poder; si parlen malament de tu, se t’acaba el teatre", resumeix Knüpling.

"Vam començar a escriure l'obra la setmana que va sortir l'article. Érem a Berlín i ens sentíem lluny, perquè ens hauria agradat ser a les manifestacions que hi va haver a Barcelona. Era molt important que passés, havia de passar des de feia molt temps. Ara no hi haurà tant de silenci, les noves generacions no acceptaran els abusos, ni sexuals ni de poder, que hi havia", assenyala Prados, abans que la seva companya, amb qui es van conèixer en un intercanvi teatral l'any 2016 entre la Sala Beckett i la Volksbühne, l'interrompi: "A tu tot el que va passar et va emocionar moltíssim". El problema, però, és que la gent no va veure's amb prou força –perquè se sentien soles i desprotegides– per presentar una denúncia contra els docents: "Amb un judici s'hauria tancat millor. Van passar moltes coses, a l'Institut del Teatre".

Les dues actrius, ara convertides en directores, tenen clar que Barcelona va "dues passes per davant" d'Alemanya en la lluita contra els abusos. La feina dels mitjans, documentals com El sostre groc d'Isabel Coixet o el cas de la Manada, segons elles, fan que l'estat espanyol vagi per davant en aquesta matèria. De fet, la seva és la primera obra dins del mercat alemany que parla dels abusos al sector teatral.