'La hija de un ladrón' i 'Els dies que vindran' lideren les nominacions dels Gaudí

BarcelonaDues pel·lícules que reflexionen, cadascuna a la seva manera, sobre el significat de la paternitat i la maternitat són les més nominades de la 12a edició dels Premis Gaudí: La hija de un ladrón de Belén Funes, amb 13 nominacions, i Els dies que vindran de Carlos Marques-Marcet, amb 10, són els dos títols que es perfilen com a favorits de la gala que se celebrarà el 19 de gener a l'Auditori del Fòrum.

Seran, per tant, uns Gaudí familiars, un assumpte de pares i fills: d'una banda, els dubtes d'una parella fràgil, la que formen David Verdaguer i Maria Rodríguez a Els dies que vindran, que passen per totes les emocions possibles durant l'embaràs d'ella; de l'altra, a La hija de un ladrón, la precarietat emocional i laboral d'una dona jove que prou feina té a ser mare soltera i germana per també saber encaixar la reaparició d'un pare amb qui mai no ha pogut comptar, un notable cara a cara interpretatiu de dos actors que són pare i filla en la vida real, Eduard i Greta Fernández.

Si els Gaudí no són al final la festa de La hija de un ladrón i Els dies que vindran, el culpable podria ser La innocència, de Lucía Alemany, un retrat en clau naturalista d'una adolescència en un poblet valencià que, tot i no haver-se estrenat comercialment (arribarà als cinemes el 10 de gener), es planta als Gaudí amb 7 nominacions, incloses la de millor pel·lícula, direcció, guió i actriu protagonista. És significatiu, a més, que de les tres pel·lícules més nominades dues siguin debuts de directores i totes estiguin protagonitzades per dones. La feminització del cinema català és una realitat que constaten les primeres nominacions paritàries dels Gaudí, amb equilibri d'homes i dones en el global de categories individuals i majoria femenina en algunes categories tan significatives com millor direcció, guió i muntatge.

Doblet d'Aina Clotet i Eduard Fernández

En les categories interpretatives hi ha hagut poques sorpreses. Maria Rodríguez i Greta Fernández es disputaran el Gaudí a millor actriu, al qual també estan nominades la debutant Carmen Arrufat per La innocència i una Aina Clotet que fa doblet: actriu protagonista per La filla d'algú i secundària per 7 raons per fugir, el film d'episodis d'Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras que també està nominat a millor pel·lícula. Eduard Fernández també fa doblet de nominacions: com a protagonista per La hija de un ladrón i de secundari pel Millán-Astray de Mientras dure la guerra, la vuitena i novena nominació del seu compte personal, rècord dels Gaudí interpretatius.

Del film d'Amenábar també han nominat Karra Elejalde, a qui no és la primera vegada que nominen als Gaudí –va guanyar-ne un el 2017 per 100 metros–, però sí per una producció no catalana, fent valer que fa molts anys que l'actor basc resideix a Catalunya. També estan nominats Àlex Brendehmül per Madre, la revelació del 2019 Enric Auquer per Quien a hierro mata i dues actrius de Dolor y gloria, Julieta Serrano i Nora Navas. De fet, el film d'Almodóvar és el quart més nominat amb cinc candidatures, tres de les quals en categories tècniques, inclosa una per a la veterana muntadora Teresa Font.

Completen les nominacions interpretatives Laia Marull per La innocència i dos actors que col·leccionen nominacions als Gaudí. David Verdaguer obté la cinquena per Els dies que vindran i Sergi López la setena per El viatge de la Marta, el film de Neus Ballús que també està nominat com a millor pel·lícula, direcció i so, quatre nominacions que es queden curtes per al retorn de la directora de La plaga, la gran triomfadora dels Gaudí del 2014.

Oblits, duels i curiositats

La diversitat del cinema català queda patent en unes nominacions en què torna a treure el nas un projecte d'origen universitari com Ojos negros, nominada a millor pel·lícula de llengua no catalana, que va néixer com a projecte de final de carrera de quatre estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, seguint el camí obert per Les amigues de l'Àgata. S'ha quedat fora, en canvi, un altre projecte similar sorgit de la Pompeu Fabra, Les perseides, que avui arriba als cinemes. En la categoria de pel·lícula en llengua no catalana també apareix la coproducció basca triomfadora de l'últim Festival de Sitges, El hoyo, que en total suma tres nominacions. Són les mateixes que té el cruising d'època de Liberté, d'Albert Serra, que també està nominada a pel·lícula en llengua no catalana.

En el capítol d'absències, cal destacar les d'Isabel Coixet, que no està nominada com a directora ni guionista per Elisa y Marcela, que tot i així pesca quatre nominacions en categories tècniques. No hi ha, com altres anys, un títol que acapari nominacions tècniques: el thriller Legado en los huesos no ha aconseguit cap nominació i la distopia Paradise Hills s'ha hagut de conformar amb la dels efectes visuals. I a alguns potser els sorprendrà l'oblit absolut del Litus de Dani de la Orden, que no rasca ni una sola nominació.

Curiositats de les nominacions: la gallega O que arde aconsegueix una nominació per la direcció de fotografia de Mauro Herce però també com a millor pel·lícula europea. La categoria de millor música original sembla el cartell d'una escenari del Vida, amb nominats com Raül Fernandez Refree per Ojos negros, Maika Makovski per Quien a hierro mata i Pau Vallvé per La vida sense la Sara Amat. En la categoria documental apareixen per primera vegada en les nominacions dels Gaudí els noms de Xavier Artigas i Xapo Ortega, els directors d'Idrissa: crònica d'una mort qualsevol, que el 2015 no van optar als Gaudí per Ciutat morta perquè no van pensar a inscriure la pel·lícula en els premis.

L'anunci de les nominacions l'han fet aquest dijous a la Pedrera dos guanyadors de l'edició anterior, Oriol Pla i Anna Castillo. La gala d'enguany serà produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per l'actriu Anna Moliner.