L’adreça més famosa del còmic

BarcelonaPer a molts, l’adreça fictícia més emblemàtica no és el 221B de Baker Street on vivia Sherlock Holmes, sinó la d’un edifici creat per Francisco Ibáñez el 1961. 13, Rue del Percebe, un clàssic del còmic instal·lat en la memòria de diverses generacions, torna a les llibreries per celebrar els 80 anys del seu autor en una edició integral que recopila totes les historietes de la sèrie dibuixades per Ibáñez al setmanari Tiovivo, en ordre cronològic i amb la referència del número de revista i la data de publicació. En total, 342 pàgines, de les quals més de 40 no s’havien tornat a reimprimir des de la publicació original als anys 60.

En l’edició hi ha treballat durant tres mesos un equip de set persones liderat per Manuel de Cos, el fidel editor d’Ibáñez. S’ha homogeneïtzat el color de totes les historietes, s’han retolat les que no s’havien tornat a imprimir i s’han reconstruït detalls gràfics com la trama de la façana. S’ha treballat a partir de materials publicats perquè, segons De Cos, els originals estaven massa deteriorats i alguns hauria sigut molt difícil trobar-los. “Era impossible fer-ho d’una altra manera, hauríem trigat molts anys”, diu l’editor. L’únic material inèdit del llibre és la coberta, feta expressament per Ibáñez. “Vam intentar que ens fes alguna pàgina nova -revela De Cos-, però va dir que ens feia la coberta i prou, que 13, Rue del Percebe ja li havia donat prou feina”.

Ja ho pot ben dir. La sèrie va aparèixer per primer cop a la contraportada del número 0 de la segona etapa de Tiovivo, fundada per dibuixants independitzats de Bruguera i que al cap d’un temps va ser adquirida per l’editorial, com explica Paco Roca a L’hivern del dibuixant. L’èxit immediat de 13, Rue del Percebe va tenir molt a veure amb el format: una secció vertical d’un edifici que revela les situacions còmiques d’un grapat de veïns estrafolaris, que inclouen un lladre malastruc, el morós de l’àtic, un botiguer poc de fiar i la propietària d’una pensió sempre atapeïda, entre d’altres. Cada apartament funciona com un acudit individual, als quals s’afegeixen els del ratolí que tortura un gat, l’ascensor sempre espatllat i el pobre que viu a la claveguera. Dotze acudits per pàgina que Ibáñez va dibuixar religiosament -sobre plantilla fixa de l’edifici- del 1961 al 1968. “Era com escalar l’Everest cada setmana -recorda l’autor ara-. Les primeres 50 pàgines les idees encara sortien, però va arribar un punt... El dibuix em costava el mateix que altres sèries, però el guió em donava el doble o triple de feina”.

Forma i autoria

13, Rue del Percebe no és només una de les obres més populars d’Ibáñez, sinó la més interessant des del punt de vista del llenguatge de la historieta. El teòric i guionista de còmic Santiago García, que va incloure l’obra en el seu personal assaig Cómics sensacionales (Larousse), destaca la seva potència formal. “En el còmic, el pas del temps normalment el marca el desplaçament d’una vinyeta a una altra -explica García-. Però convertir l’edifici en vinyetes recupera l’espai com a espai: la pàgina es transforma en una imatge que es pot llegir començant per qualsevol lloc. De fet, segurament l’instint més natural és llegir-la de baix a dalt, al contrari de la convenció habitual en el còmic”.

El format, tanmateix, no és una creació totalment original d’Ibáñez. “Ho havia vist fer infinitat de vegades, era una cosa molt antiga”, admet el mateix dibuixant. Carlos de Gregorio, un dels assessors de l’edició integral, n’ha trobat dissenys similars a revistes d’humor de principis de segle XX ( Blanco y Negro, Nuevo Mundo ) i és famós el cas d’un episodi de The Spirit del 1947. Però el precedent més pròxim i semblant és una pàgina dibuixada per Vázquez el 1959 en un còmic de Bruguera. Vázquez, de fet, va reclamar la paternitat de la idea de 13, Rue del Percebe anys després. “Són coses que es diuen, però és molt difícil de demostrar”, opina sobre la qüestió Antoni Guiral, estudiós de l’escola Bruguera i director de continguts del Saló del Còmic. Però és Ibáñez qui resol la qüestió amb humilitat: “El meu únic mèrit és, potser, convertir la idea en secció i mantenir-la al llarg de set anys”. Ibáñez, a més, homenatja Vázquez al còmic convertint-lo en el personatge del morós.

L’antologia de 13, Rue del Percebe també permet apreciar l’evolució gràfica d’Ibáñez del 1961 al 1968. “És potser el període en què el seu dibuix canvia més -apunta Guiral-. L’estil s’allibera i es torna més àgil”. Però el canvi més curiós es produeix entre els veïns de la finca: el 1962, el professor grillat que feia experiments per crear monstres abandona l’edifici per culpa de la censura, que no aprova que algú creï vida tret de l’Altíssim. El nou inquilí serà un sastre especialment maldestre.

Mort i resurrecció de la sèrie

La sèrie deixa de publicar-se el 1968 víctima de l’èxit de les altres creacions d’Ibáñez. “Cada vegada havia de produir més pàgines de Mortadel·lo i Filemó i Pepe Gotera y Otilio -recorda-. Tenia massa feina i 13, Rue del Percebe era el que m’ocupava més temps”. El substituirà uns mesos Joan Bernet Toledano fent unes pàgines que no s’han inclòs a l’edició integral per posar el focus en la creació d’Ibáñez. Als 80 es produirà amb dibuixants no acreditats un nou àlbum de la sèrie per al mercat alemany, on la sèrie és un gran èxit. Però l’únic retorn d’Ibáñez no es produeix fins al 2002, quan dibuixa una nova pàgina destinada a un volum antològic en què actualitza els personatges als nous temps. Ahir encara donava voltes a la idea: “Ara la botiga de queviures seria una gran superfície i el lladre un banquer. El pis rellogat estaria ple d’okupes i al morós no l’estaria buscant un creditor emprenyat, sinó que el voldrien desnonar”. Tot i engrescar-s’hi, no es veu tornant a la sèrie. “Serien personatges diferents, però encara m’hauria de trencar el cap per trobar idees”, diu.

Els precedents de

‘13, Rue del Percebe’

‘The Spirit’

El 1947 Will Eisner feia servir el recurs de la pàgina amb forma d’edifici de manera magistral a la història School for girls de la sèrie The Spirit, un dels grans clàssics del còmic.

‘Pulgarcito’

Manuel Vázquez va aplegar els personatges de la revista Pulgarcito en un número especial de l’any 1959. La historieta de Vázquez es titula Un día en Villa Pulgarcito.