El laboratori de Picasso a Gósol

El pintor Pablo Picasso va fer una curta estada a Gósol (Berguedà). Només van ser dos mesos i mig, però van ser cabdals per a la seva carrera. Va arribar-hi amb la seva parella, Fernande Olivier, el maig del 1906, quan tenia 24 anys, després d'un camí tortuós de vuit hores sobre una mula, i amb un bloqueig artístic que el va empènyer a allunyar-se de París: la fotografia havia fet trontollar la pintura realista i ell es veia incapaç d'acabar el retrat de la seva amiga i escriptora Gertrude Stein, així que tenia la necessitat de crear quelcom nou. Amb el canvi d'aires que li van recomanar a tocar del Pedraforca, Picasso va posar ordre a tot el bagatge adquirit i va començar a plasmar en les seves obres l'evolució cap al cubisme. El pintor es va submergir de ple en la vida del poble prepirinenc, fins al punt que en Pablo es va convertir en el Pau de Gósol, com testimonia la correspondència del moment. La catalanització del nom es pot interpretar com una de les maneres de projectar la transformació que ja havia iniciat.

A Gósol hi va pintar unes 300 obres. Picasso se les va endur quasi totes a París, així que avui dia no n'hi ha cap d'original exposada al Centre Picasso de la població, que recorda el pas del pintor. Ara bé, tota l'obra de Picasso (Màlaga, 1881 - Mogins, la Provença francesa, 1973) ve a ser com la seva autobiografia i Gósol no n'és un capítol menor. "El camí que comença a esbossar a Gósol marcarà la seva evolució com a artista madur", afirma Marc Bernadas, que és gestor del Centre Picasso i historiador especialitzat en història contemporània, i continua: "Hi arriba que és un pintor encara clàssic i dos mesos després ja ha començat a experimentar tot allò que el portarà a desenvolupar el cubisme".

Aquest procés va consistir a "anar a l'essencial i canviar la pintura sensitiva per un art més conceptual", detalla la conservadora del Museu Picasso de Barcelona Claustre Rafart. "Per a Picasso, Gósol és un alliberament", sosté Bernadas. Es va endinsar en el romànic -no és que no el conegués, sinó que se'n va valdre per innovar en el seu art-, li van aflorar influències com l'escultura ibèrica i va experimentar el color amb allò que tenia a l'abast, que era l'argila, i per això els quadres d'aquest període tenen tonalitats terroses -d'aquí que es faci referència als ocres de Gósol-. Pel caràcter eminentment experimental d'aquest període, Rafart no dubta que es pot parlar del "laboratori picassià de Gósol".

Obres de renom nascudes al Berguedà

D'aquelles setmanes és el quadre La dona dels pans, que avui es recorda amb una escultura al poble. S'hi percep com Picasso comença a desfer la funció tradicional del retrat pintant un rostre que és com una màscara romànica, si bé encara transmet sentiments. També va pintar L'harem, la seva visió del Bany turc d'Ingres i precedent de Les senyoretes d'Avinyó. És una escena en un prostíbul amb la Fernande representada per quatre figures femenines alhora, la palanganera -la dona que ajudava les prostitutes a netejar-se- i ell mateix rapat, un altre presagi de la seva transformació artística.

A més, va pintar Les cases de Gósol -Paysage al Museu Picasso de París- des de l'habitació d'on es van allotjar amb Fernande Olivier (Cal Tampanada). Hi apareixen les cases amuntegades les unes sobre les altres. D'aquells dies també és el Nu reclinat -de nou, la Fernande-, amb un rostre que recorda l'art ibèric i els ulls ametllats del romànic, i que és una clara referència a La maja desnuda de Goya. "Picasso sempre es va moure entre la tradició i la modernitat", sintetitza Rafart. De la seva evolució en dona compte en el Carnet català. Era com un diari amb esbossos i anotacions que viatjava a la seva butxaca, il·lustra Rafart: "És l'eina més íntima de Picasso". El pintor va regalar-lo a la fotògrafa surrealista Dora Maar, amb qui van ser amants. A la mort de Maar, el carnet es va subhastar el 1998 i el Museu Picasso de Barcelona el va aconseguir dos anys després. El col·leccionista que se l'havia adjudicat el va vendre al museu pel mateix preu de la subhasta: 297.275,79 euros.

Picasso va marxar de Gósol amb sis mules per poder carregar tots els quadres fins a la Cerdanya i endur-se'ls a París. N'hi va quedar un, el retrat que va fer de l'hostaler ja nonagenari Josep Fondevila de Cal Tampanada en agraïment a la seva hospitalitat, però les fonts consultades desconeixen si aquesta obra segueix estant avui al poble. Després de Gósol, Picasso va poder acabar el retrat de Gertrude Stein, que va suposar tot un sacseig artístic. "El converteix en un retrat d'una verge romànica vella", relata Bernadas, però Stein no era ni verge ni vella, ja que aleshores tenia uns 35 anys. En definitiva, Picasso va fer-li "una espècie d'espòiler", remarca, amb la qual cosa dinamitava la tradició artística realista imposada des del Renaixement. Els amants de la muntanya poden resseguir les passes del pintor amb la Ruta Picasso: el camí que va emprendre per arribar a Gósol des de Guardiola de Berguedà i per marxar-ne fins a Bellver de Cerdanya.