'La dona il·legal', una crida contra el racisme institucional

BarcelonaLa dona il·legal, la nova pel·lícula de Ramon Térmens (Bellmunt de Segarra, 1974), despulla el racisme sistèmic i institucional. Fernando Vila (interpretat per Daniel Faraldo) és un advocat d'immigració que intenta ajudar la Juliet (Yolanda Sey), una prostituta. A través de diversos personatges, el thriller va mostrant els elements que faciliten que es mantingui aquesta estructura de poder i la corrupció que hi ha al darrere: des del director del centre d'internament d'estrangers (CIE) i la policia fins als proxenetes.

Térmens explica que la idea va sorgir de casualitat, en una festa de Nadal de l'escola del seu fill. Allà va conèixer un advocat d'immigració, Ferran Villuendas, que li "va explicar casos bastant forts". Uns mesos més tard, coincidint amb l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, i després de parlar amb Daniel Faraldo, actor i coguionista del film, va tenir clar que era "el moment de fer la pel·lícula".

Una situació que empitjora

Ramon Térmens ja va tractar la immigració a Catalunya über alles! (2011), on denuncia la praxi política, la xenofòbia i la ideologia de Plataforma per Catalunya, el desaparegut partit d'extrema dreta. El director considera que la situació no ha millorat des de llavors. "La cosa ha anat a pitjor. Abans teníem Plataforma només aquí, a Catalunya, i ara hi ha Vox, un partit amb molts escons al Congrés de Diputats".

La trama de La dona il·legal segueix la Juliet i la situació en què es troben molts immigrants al país, que acaben deportats o als CIE. Térmens va seguir el fil d'allò que li havia explicat Villuendas. "La història inicial tractava d'un prostituta nigeriana que va pagar 30.000 euros a una màfia i tot i així no li van tornar el passaport", recorda el director, per a qui la "indefensió i situació de precarietat" de la dona li va semblar un punt de vista molt important a l'hora d'explicar La dona il·legal.

Una de les principals fonts de denúncia de la pel·lícula és el CIE, on es produeixen tractes vexatoris cap als immigrants i hi ha falta de transparència per part de la directiva dels centres. El mateix govern espanyol ha admès aquest any la seva responsabilitat per la mort de Samba Martine al CIE d'Aluche. Térmens, que reconeix que desconeixia l'existència dels centres, denuncia que els interns "són persones en una situació d'irregularitat, no són criminals, i se'ls tanca i tracta d'una manera inhumana".

Un dels recursos que el director utilitza per contextualitzar la cinta són clips d'àudio i vídeo de diversos mitjans de comunicació. Un d'ells parla de la carta de naturalització d'Ansu Fati, el futbolista del FC Barcelona. Segons Térmens, és "una paradoxa" que als esportistes d'elit se'ls hi doni amb tanta facilitat mentre que els immigrants que es veuen a la pel·lícula han de passar per tot un procés burocràtic. "És la hipocresia absoluta de l'Estat", diu el cineasta.

Térmens reconeix que el film és una crida a l'activisme: "M'agradaria que l'espectador no surti de la sala amb un mal cos i se n'oblidi, sinó que actués i pressionés el govern perquè tanqui els CIE". D'aquests centres d'internament, com mostra a l'última part del film, encara n'hi ha set a Espanya i 254 a tot Europa.