'La casa lobo': animació sinistra i radical que s'inspira en fets reals del feixisme
La pel·lícula retrata la secta d'un nazi pederasta a través d'un abstracte conte pervers
BarcelonaDirecció: Joaquín Cociña, Cristóbal León. Guió: Joaquín Cociña, Cristóbal León, Alejandra Moffat. 74 min. Xile (2018). Animació. Disponible a Filmin a partir del 5 de juny
La sanguinària policia secreta del Xile pinotxetista disposava d'un amagatall inesperat per a les seves accions més clandestines: la Colònia Dignitat, una comunitat fundada per un militar nazi i depredador sexual. Aquesta història real ha inspirat films com Colonia, de Florian Gallenberger, un drama d'època empolvorat de thriller sobre captivitats i intents de fugida protagonitzat per Emma Watson i Daniel Brühl. Els realitzadors Joaquín Cociña i Cristóbal León han seguit un camí molt diferent a La casa lobo, un malson fílmic d'animació artesanal (premiat per la crítica al festival L'Alternativa) que fingeix ser l'al·lucinada advertència del guru sectari sobre els perills del món exterior.
Amb referents possibles com l'obra del realitzador Jan Švankmajer (Alice), el duet xilè signa un conte tètric per a adults, molt més radical que qualsevol proposta de Tim Burton: la seva història és mínima i abstracta, remet als abusos de menors (una jove desvalguda, un llop a l'aguait) i pren una forma propera al videoart. El tarannà convenientment repetitiu i asfixiant de la pel·lícula pot posar a prova la resistència del públic. A canvi, s'ofereix una experiència estètica breu i inusual. Brilla la virtuositat d'unes imatges en transformació (quasi) permanent, la qualitat pictòrica d'alguns moments sublims en què s'encavalquen el que és bell i el que és sinistre. També abunden els sons inquietants i els xiuxiuejos concisos i rotundament expressius, de vegades aterridors.