L'obra més secreta d'Antoni Llena

La Pobla de CérvolesAntoni Llena ha obert espais de poesia als carrers de Barcelona amb els grans monuments David i Goliat i Homenatge als castellers. També és capaç de fer-ho en el paisatge rural i amb una altra peça que està als antípodes dels seus treballs barcelonins: en lloc de ser una fita enmig dels camps, el Món que acaba d’instal·lar a La Vinya dels Artistes del Celler Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles (Garrigues), és una cinta d'acer amb un poema de Robert Walser i està col·locat com un sòcol de 24 metres de llarg a la part posterior d’una vella cabana de finals del segle XIX. El lloc és molt recollit i fa pensar en un petit cementiri rural, tot i que era una cort, i l'obra quedarà confosa amb la natura a mesura que creixin les argelagues i els ginebrons que l’envolten. “Em van demanar que triés un lloc a les vinyes, el que motivava més per actuar-hi, i quan vaig entrar aquí dins vaig trobar el que m’agradava –explica Llena–. Quan em van proposar fer una peça vaig venir a veure les que hi havia i sempre tenia la por que els artistes, amb l’afany de protagonisme que tenim, de voler significar-nos, podíem fer malbé l’harmonia d’aquest paisatge tan bonic en el qual conviuen un negoci industrial i el territori”. 

La proposta de fer una peça per a La Vinya dels Artistes es remunta a finals del 2019, poques setmanes abans que el temporal Glòria fes caure David i Goliat a Barcelona. En lloc de fer una obra nova, Llena va triar un dels treballs que guardava a l'estudi que és una crítica a un món modern tan especialitzat que escapça l’esperit i li impedeix tenir una visió global del que l'envolta. “És un món que se’ns mostra com una temptació d’esplendors, és un cant de sirenes, també”. Antoni Llena ha transcrit el poema de Robert Walser sense marcar els versos en una traducció del poeta i traductor Jem Cabanes, i diu el següent: “D’entre el vagareig del món sorgeixen del tot cofois uns mons que són molt profunds, que fugen com vagabunds vers uns altres mons que diuen són d’allò més preciosos. S’ofereixen bo i corrent, se saginen bo i fugint, el viure els és un migrar-se; ara a mi, no em preocupen perquè així puc aspirar al món que és un simple món encara per demolir”.

El text de Walser evoca un món que està en un procés de constant construcció i destrucció. Fa pensar en un vers d’un altre poeta estimat per Llena, Jacint Verdaguer, quan va escriure “I on tu veus el desert / eixams de mons formiguegen”. En paral·lel a la poesia a Llena també el captiva la figura de Walser i el seu desig d’anonimat. “Es va recloure, mai va ser el protagonista de res, i es va matricular en una escola de servent –diu Llena–. Al final de la seva vida es va recloure en un manicomi, va viure entre els bojos sense ser-ho, fins que el dia de Nadal de 1956 va demanar permís per sortir a passejar. Com que no tornava, el van començar a buscar i l’endemà al matí el van trobar mort damunt la neu estirat vestit de negre”.

El vincle amb Marcel Duchamp

Una altra raó per la qual Antoni Llena va col·locar Món en aquest lloc és “relligar d’una manera molt subtil” totes les escultures que havia vist. La primera és No et prometo res, de Carlos Pazos, la versió gegant del boteller de Marcel Duchamp. “Sempre l’he vist, sobretot aquí, com una orgia brutal, perquè els ferros insinuen uns coits espectaculars a l’aire lliure, i la porta atrotinada de la barraqueta se’m va ocórrer que podia lligar amb l’última obra de Duchamp, Étant Donnés”, diu. Aquest últim treball de l’artista francès inclou una vella porta de Cadaqués a través de la qual es pot veure una dona nua que sosté un quinqué. En aquest conjunt, com en Walser, Llena hi troba una reflexió sobre com "la raó queda una mica ridícula davant l’esplendor de l’univers”.  

La història de La Vinya dels Artistes va començar el 2009 a través de la relació que la família va tenir amb Josep Guinovart. “Ens vam enamorar primer dels artistes que de l’art”, diu Sara Jové, de la segona generació del celler. “Va ser l’amor cap al Guino el que ens va obrir el camí cap a l’art –explica–. De la seva mà, l’art contemporani era una cosa familiar, no et feia por, no et jutjava”. El vincle amb Guinovart va ser tan estret que el fundador del Celler Mas Blanch i Jové, Joan Jové, que va treballar com a ferrer, va ser l’artesà al darrere de L’orgue del camp, de Guinovart, i més endavant d’altres treballs de La Vinya. “El pare és un home d’acció”, subratlla Sara Jové. Els artistes amb qui van treballar després de Guinovart provenien del seu entorn, com Carles Santos, de qui es pot veure en una banda de l’era que hi ha davant la mateixa cabana La sargantaneta, amb una barca enfilada damunt una alzina, i més endavant en van encarregar a Evru, Gregorio Iglesias, Esteve Casanoves, Assumpció Mateu, Susana Solano, Frederic Amat, Joan Brossa i Eva Lootz. Abans de Món, al juliol van instal·lar l’obra que tenien prevista per a l’any passat, una Guillotina de Iago Pericot, i estan treballant amb l’artista Erik Schmitz en la versió permanent d’un cap de guineu que va fer també al juliol durant un taller en el qual van participar prop de seixanta persones.