De l'exili a salvar Barcelona de la neu

BarcelonaEl 1962 Barcelona va quedar coberta de neu i tot es va col·lapsar. Aleshores, l'alcalde franquista, José María de Porcioles, va demanar a Andreu Claret i Casadessús (1908-2005) que vingués des d'Andorra amb les màquines llevaneus. "Per al meu pare, tornar a Barcelona va ser una victòria tremebunda. Havia hagut de fugir-ne el 1939, cames ajudeu-me, perquè si no el mataven i, 23 anys després, el van cridar a ell, un roig, perquè la ciutat tornés a funcionar", explica l'escriptor i periodista Andreu Claret (Acs, 1946). "El pare explicava que el 1962 havia estat l'alliberador de Barcelona, que és força irònic. Era un home que no coneixia límits ni fronteres", diu Claret, que va gravar més de 25 hores de converses amb el seu pare.

"Sense aquestes gravacions no hauria pogut escriure la novel·la. Com que la memòria, a vegades, és traïdora, he contrastat molta de la informació amb converses amb l'entorn del pare", detalla. A partir dels seus records i de la documentació i bibliografia que ha llegit, n'ha escrit la novel·la París érem nosaltres (Edicions, 62), guanyadora del 43è Premi Ramon Llull 2023.

Andreu Claret i Casadessús era fill de rabassaires de Súria, però ja de petit va voler saber què hi havia més enllà del poble emmurallat. Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana el 1931. Molt proper a Lluís Companys, va haver de marxar a l'exili el 1939. A França va fer molts oficis i no va abandonar el seu compromís polític: va gestionar un circ, va treballar explotant boscos, va fer d'ebenista i decorador, va treballar amb Pau Casals per crear l'Associació Pau Casals d'ajuda als exiliats, va col·laborar amb el maquis de la Cerdanya, es va escapar de la Gestapo... I quan es va establir a Andorra, es va convertir en expert en carreteres i comunicacions. Va impulsar el port d'Envalira i el túnel del Cadí.

Sense respostes fàcils

No és la primera incursió d'Andreu Claret Serra en aquest període històric: ha publicat una trilogia sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019) i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). Amb París érem nosaltres entra per primera vegada a fons en la intimitat familiar. "He volgut donar més importància al personatge, a les seves passions, a les seves emocions, a les seves contradiccions, a com viu tota aquesta època, em semblava fonamental intentar entendre tot el que va succeir a través del meu pare", explica Claret.

Al pare del periodista i escriptor li va tocar viure un període convuls: el pistolerisme, la vaga de la Canadenca, la Segona República, la Guerra Civil, l'exili... "Alguns moments de la seva vida els podia presentar de manera molt èpica o em podien portar a preguntes que no tenien una resposta fàcil", diu. Al llarg de la investigació, Claret ha anat omplint alguns buits com l'època en què el pare va treballar explotant els boscos d'Occitània i va ajudar a escapar-se alguns refugiats dels camps de concentració, evitant així que els convertissin en esclaus a l'Organització Todt: creada el 1938, durant la guerra, Todt seguia l'exèrcit nazi per Europa reparant infraestructures i construint búnquers, fortificacions, bases submarines i rampes de llançament de míssils. Molts republicans hi van deixar la pell treballant per als nazis.

La recerca no tan sols ha fet possible que conegués millor el recorregut polític i compromès del pare, sinó també el familiar. El pare va tenir dues dones i una relació complicada amb el fill de la primera. "Ho volia entendre, no legitimar ni justificar, però sí entendre-ho. Ell mai em va explicar, per exemple, com va ser de traumàtica la mort d'una filla que havia tingut amb la primera dona. Potser havia endevinat alguna cosa a través de com explicava les coses o la seva mirada, però ell mai n'havia parlat obertament", explica Claret, a qui escriure aquesta història li ha portat una certa pau: l'ha obligat a mirar enrere i dins la família. "He hagut de repassar moments de la família que a vegades tots tendim a apartar", diu. Alguns vincles familiars, amb la novel·la, s'han fet més estrets.

L'amistat amb Pau Casals

Claret no ha canviat la percepció que tenia del seu pare, però l'ha convertit en un personatge ficcionat. "M'ha passat amb el meu pare el que ens passa a tots els escriptors, que quan crees personatges t'acompanyen, no dorms bé, te'ls imagines anant per aquí, per allà..., fa deu anys que estic amb aquesta novel·la i al final l'he conegut molt bé", relata. "Tenia tendència a magnificar-se, li encantava que li diguessin l'home de les neus, però quan comences a veure per què feia les coses albires un fons d'un gran humanisme. Sempre va donar una gran importància als amics: de fet, els amics són el fil conductor de la novel·la", afegeix Claret. Entre aquests amics hi havia Lluís Companys i Pau Casals, amb qui el pare de l'escriptor es va escriure molt. La influència del músic és força clara en els dos germans de l'autor de París érem nosaltres: Lluís Claret és violoncel·lista i Gerard Claret és violinista.

Amb la història del seu pare, Claret vol fer viatjar el lector a un període històric complex: "Volia explicar què havia representat per a tota una generació haver viscut amb una gran il·lusió i entusiasme un moment de canvi i de modernització, la Segona República, que va acabar en sec amb la victòria franquista".