L'esclavista Antonio López desapareix definitivament del nomenclàtor de Barcelona

BarcelonaHa costat i ha estat un procés llarg, però avui divendres finalment Antonio López ha desaparegut del nomenclàtor de Barcelona. Ara la plaça s'ha dividit en dos i tindrà dos noms. Per una banda, Idrissa Diallo (cantó Besòs, en honor al migrant guineà mort al CIE l'any 2012); i, per l'altra, plaça de Correus (per l'edifici que obre la Via Laietana).

L'escultura d'Antonio López, que va ser retirada fa prop de tres anys amb una festa ciutadana organitzada pel consistori, va ser enviada al Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona de la Zona Franca. Allà continua, al costat de l'estàtua eqüestre de Franco. Són part de la memòria incòmoda de la ciutat.

El canvi de nom no ha sigut fàcil. El consistori volia decidir el nom nou amb una multiconsulta, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el reglament perquè va acceptar la demanda que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución el novembre del 2019.

Finalment, la ponència del nomenclàtor del juny del 2021 va donar llum verda al canvi de nom i va escollir el d'Idrissa Diallo (Guinea 1991-Barcelona 2012), que va arribar a Espanya saltant la tanca de Melilla el 2012, on va ser detingut i traslladat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Dues setmanes després va morir a l’hospital per una insuficiència respiratòria. La seva mort va generar múltiples denúncies al·legant negligència institucional i va desencadenar un moviment ciutadà per reclamar el tancament dels CIE i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

Les mateixes entitats ciutadanes van promoure la recollida de 15.000 signatures per a la substitució del nom d’Antonio López per Idrissa Diallo. El projecte de remodelació de la Via Laietana, que ha començat l’1 de març, preveu la reurbanització de la plaça d’Idrissa Diallo amb la retirada de la peanya que sostenia l’estàtua.

López ha desaparegut del paisatge urbà pel seu passat esclavista. L'historiador Martín Rodrigo, al llibre Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel), aporta les proves documentals i els testimonis que confirmen que López va ser un esclavista i, a més, va comerciar amb esclaus quan ja era oficialment il·legal. "Sense això no hauria pogut amassar la fortuna que el va convertir en l'empresari més ric de Catalunya", assegurava Rodrigo en una entrevista a l'ARA. López va arribar a acumular un patrimoni de 24 milions de pessetes, un capital que superava de llarg el d'altres prohoms de l'època com ara Joan Güell, que quan va morir va deixar 7,2 milions de pessetes.