L’Acadèmia del Cinema conclou que Eduard Cortés va fer xantatge sexual a desenes d'actrius

BarcelonaEl cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

Després d’analitzar els testimonis recollits, la comissió de l’Acadèmia va identificar assetjament sexual "quid pro quo" de Cortés: un xantatge sexual que consisteix a forçar la persona assetjada a escollir entre sotmetre’s a certes peticions de caràcter sexual o "perdre o no tenir accés a certs beneficis o condicions en el treball". Una manera de procedir que implica un abús d’autoritat del cineasta. La comissió –formada per una advocada, una psicòloga i una coordinadora contra els abusos de l’entitat– ha remarcat que es van donar situacions de "desigualtat de poder", ja sigui per una qüestió d’edat, de trajectòria professional o de posició dins la indústria del cinema. Cortés va fer servir la seva situació de superioritat per fer els xantatges.

D’altra banda, també es va identificar que les víctimes havien patit "ciberassetjament sexual". L’home va demanar material fotogràfic i audiovisual de caràcter sexual amb l’excusa de valorar-lo per a possibles projectes professionals que mai es van tirar endavant. A més, Cortés va fer "propostes sexuals insistents" i "no desitjades" a les noies, que procedien de diversos països, tant de Sud-amèrica com de la península Ibèrica.

La comissió va decidir que a Cortés se li havia de suspendre els drets que tenia com a acadèmic, almenys de manera cautelar mentre s’instruís el procediment sancionador, i, a més, desqualificar-lo per a qualsevol projecte o activitat de l’Acadèmia, incloen-t'hi també els premis Gaudí. Quan es va voler comunicar les dues mesures cautelars a l’afectat, ell ja havia presentat la seva renúncia, i les dues mesures no es van poder aplicar.

En el seu comunicat, l’Acadèmia ha demanat "disculpes públicament per les escletxes comunicatives" que es van produir entre les víctimes i l’entitat i que hagin pogut generar "revictimització" a les denunciants, segons elles mateixes van criticar.

La façana d'internet

Tal com va explicar aquest diari, Cortés, a través d’un compte anomenat El Gato del Cerro i de xarxes socials com Facebook i Instagram, contactava amb noies joves i, sota el pretext d’un projecte professional, anava derivant les converses cap a temes íntims i, en alguns casos, amb propostes de caràcter sexual. En un cas, a més, hi va haver una trobada física amb una actriu amb un component sexual. Si elles no responien, ell insistia, i va arribar a escriure'ls més d’una vegada al dia durant mesos.

Eduard Cortés (Barcelona, 1959) té una llarga trajectòria en l’audiovisual català i espanyol. Ha treballat en sèries de televisió com Oh! Europa (1994), La memòria dels Cargols (1999) i Merlí (2015) i ha dirigit films com La vida de nadie (2002), The Pelayos (2012) i Ingrid (2009). Recentment ha estrenat Ni una más, una sèrie de Netflix sobre un cas d’abús sexual en un institut. 

Feina a canvi de ‘sexting’: el cineasta Eduard Cortés, acusat d’assetjament sexual