La nit de Kylie

BarcelonaSegurament, el primer record que molts catalans tenen de Kylie Minogue és de quan feia el paper de mecànica a Veïns, la famosa sèrie australiana que va emetre TV3 a finals dels 80 i principis dels 90. Pocs es podien imaginar que vint anys després aquella noia de la permanent continuaria al peu del canó convertida en una de les cantants de més èxit de la història de la música pop. Una icona, admirada i respectada, amb més de seixanta milions de discos venuts, onze àlbums d’estudi publicats i números 1 en tres dècades diferents. Tot i que la cantant ha protagonitzat una desena de gires, avui dissabte 12 de març serà la primera vegada que un dels seus macroespectacles es podrà veure a Catalunya. La diva s’estrena a Barcelona amb Les Folies, un muntatge espectacular on presenta en directe les cançons del seu últim àlbum, Aphrodite (2010), i recupera alguns dels èxits de la seva llarga carrera.

Ha plogut molt des que la petita australiana, que té 42 anys, va deixar el seu Melbourne natal per traslladar-se a Londres i gravar el seu primer disc, gràcies als productors britànics Stock, Aitken i Waterman, que la van convertir en una estrella gràcies a temes com I should be so lucky. Després d’un parell de discos de gran èxit, la Minogue es va començar a cansar d’ella mateixa i de la seva imatge de noia innocent i va sentir la necessitat d’explotar la dona sexi que portava a dins. Va ser l’època en què va conèixer i va començar a sortir amb Michael Hutchence, el malaguanyat líder d’INXS, que va arribar a dir que la seva afició favorita era corrompre l’artista. Als anys 90 la seva carrera musical va ser molt més discreta però va servir perquè sectors més alternatius la comencessin a prendre seriosament. Grups com Saint Etienne i Pet Shop Boys van escriure temes per a ella, a la vegada que col·laborava amb Nick Cave i els Manic Street Preachers.

Després de coquetejar amb la música indie, Kylie va sentir la necessitat de tornar a la pista de ball i va gravar un àlbum, Light Years (2000), ple de temes disco que la van tornar a la primera línia de l’actualitat musical. Amb el single "Spinning around" i amb l’ajuda d’uns petits pantalons daurats que lluïa al videoclip de la cançó va obtenir el seu primer gran èxit en anys a diversos països. A Catalunya encara vam haver d'esperar una mica més per al seu ressorgiment. De sobte, un dia va començar a sonar un "la, la, la" que no tenia res a veure amb el de Massiel. L’artista la va tornar a encertar de ple amb "Can’t get you out of my head", l’avançament del seu disc de més èxit, Fever (2001), un àlbum que la va catapultar com a estrella planetària. Molts es van adonar aleshores que aquella noia sensual que apareixia a tot arreu amb un vestit de gasa i una caputxa blanca era la mateixa que cantava el Locomotion a la dècada dels 80.

Kylie, a qui li agrada definir-se com una showgirl, va viure aleshores la seva etapa de més èxit i va protagonitzar algunes de les gires que l’han consolidat com una de les artistes que millors espectacles ofereix. No és la diva que millor canta ni la que millor balla, però sap treure bon partit de les seves facultats, cau bé i és capaç de riure’s d’ella mateixa. El 2005 la seva carrera va patir un daltabaix. Els metges li van diagnosticar un càncer de mama i es va retirar per recuperar-se. Va superar amb èxit el tractament i fins i tot aquells que tenien alguna cosa en contra d'ella van tenir motius per admirar-la.

Després de retornar amb X (2007), un àlbum que, tot i que tenia grans moments, no va acabar de convèncer, la cantant va fer una nova gira i va aprendre dels errors. Es va tornar a tancar a l’estudi per facturar un disc optimista i alegre que ara presenta en directe. Amb aquest treball, Kylie i el seu equip han decidit llançar-se a la piscina i sortir de gira amb un muntatge que promet deixar tothom amb la boca oberta. Deu ballarins, vuit acròbates aeris i 40.000 litres d’aigua són alguns dels ingredients que fan que Les Folies sigui un dels xous més esperats de l’any.