‘Kyla’ o el racisme en la modèlica societat nòrdica

BarcelonaRacisme, xenofòbia i discriminació. Kyla és “un cop de puny a l’estómac”, diu el director catalanosuec Adrià Devant. Ell mateix s’ha ocupat de traduir el text del dramaturg Lars Norén que s’acaba d’estrenar per primera vegada a l’Estat al Versus Teatre, on es representarà fins al 2 d’abril. Kyla, que en suec significa fredor, indaga en la capacitat dels humans de distanciar-se de les persones més pròximes, com un company de classe, per veure’l convertit, de cop, en un enemic al qual s’ha d’eliminar.

L’autor s’endinsa en la suposadament modèlica societat sueca i aprofundeix en la seva part salvatge. Norén (Estocolm, 1944) té autoritat moral per fer-ho: està considerat el dramaturg contemporani suec més important de l’actualitat, un símbol nacional al costat de Strindberg i Bergman. “Norén és un explorador de la condició humana. Les seves obres sempre tenen un toc de crítica social”, assegura el director. L’únic text del suec que s’havia vist a Catalunya és Dimonis, el 2006. Kyla retrata uns altres dimonis: els protagonistes són tres adolescents que es reuneixen al bosc l’últim dia d’institut i acaben agredint un company de classe adoptat d’origen asiàtic. Tots tres defensen idees xenòfobes i racistes, però no provenen de famílies desestructurades. Norén trenca amb l’estereotip: “Són tres nois normals, amb vides més o menys complicades, en els quals aflora una ideologia intolerant”, explica Devant. El paradís del benestar escandinau és més fràgil del que sembla.