El Kronos Quartet activa la corda combativa al Grec

BarcelonaI de sobte els acords de l’himne dels Estats Units van omplir l’amfiteatre del Teatre Grec. Però no era una interpretació cerimonial, sinó una estripada versió de la incendiària interpretació de The star-spangled banner que Jimi Hendrix va fer a Woodstock el 1969. El responsable d’aquesta tremenda dissonància era el Kronos Quartet, l’encarregat d’inaugurar el festival Grec, el primer del segon mandat d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. “Espero que l’inquilí de la Casa Blanca, a Washington DC, pugui escoltar aquest concert”, va dir el violinista David Harrington introduint una actuació de música contemporània d’arrel popular pensada com una lliçó de la història de les lluites subalternes dels Estats Units i complementada amb la magnífiques projeccions de l’artista visual Alba G. Corral interactuant amb la pedra de Montjuïc.

El caràcter contestatari de la música va contrastar amb la cordialitat socioliberal de les autoritats. Abans d’accedir a l’amfiteatre, polítics i aspirants a càrrecs públics xerraven en diferents grups. N’hi havia que eren pesos pesants de la cultura, com el ministre José Guirao, la consellera Mariàngela Vilallonga i el director de l’ICEC, Miquel Curanta. I també els dos homes forts de la cosa cultural de Barcelona en Comú i el PSC, Joan Subirats i Xavier Marcé, respectivament. Jaume Collboni i Elsa Artadi compartien paraules, qui sap si enyorant els temps binaris de la sociovergència, quan tot era més senzill. Les converses eren cordials, circumstancials. Això sí, quan la qüestió requeria discreció, s’allunyaven dels periodistes amb un somriure als llavis.

Aliena a aquestes coreografies, Colau parlava amb el director del Grec, Francesc Casadesús. “Em ve molt de gust que sigui una inauguració diferent”, deia l’alcaldessa. També era curiós veure uns polítics a una banda i Colau a l’altra retrobant-se amb l’exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, potser enyorant els temps d’activismes anteriors a la política institucional, quan tot era més senzill. El timbre avisava. Calia anar a ocupar els seients. Però no hi era tothom: hi faltava Manuel Valls, que no assistint al seu primer Grec com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona es va perdre un gran concert, de musicalitat fins a un cert punt amable, del Kronos Quartet, una llegenda de San Francisco fundada el 1973 per David Harrington, a qui avui acompanyen el violinista John Sherba, el viola Hank Dutt i la violoncel·lista Sunny Yang.

Cal celebrar la presència del Kronos Quartet, cinc anys després del concert al Primavera Sound, també per la manera com ha participat en el Grec. Per una banda, implicant quatre quartets de l’Esmuc en el projecte educatiu Fifty for the future: the Kronos learning repertoire, el resultat del qual es va viure ahir als jardins de Teatre Grec on van actuar el Quartet Atenea, el Quartet Vivancos, el Nina Quartet i l’Airum Saxophone Quartet. A més, els tres de corda van sumar-se al final de l'actuació a l'amfiteatre, on van interpretar una peça de Philip Glass amb el Kronos. L’altra peculiaritat de la nit va ser la participació de Maria Arnal cantant peces popularitzades per Pete Seeger. Van ser cançons de memòria republicana com El quinto regimiento i Jarama Valley, interpretades a partir dels arranjaments de Jacob Garchik. El momentum Seeger, un homenatge pel centenari del seu naixement, es va completar amb Turn! Turn! Turn!

Abans i després el quartet de San Francisco va combinar peces de glòries minimalistes com Philip Glass i Terry Riley amb altres de la creadora experimental Jlin (que el 19 de juliol actuarà al Sónar), així com personalíssimes lectures de temes com The house of the rising sun, el Summertime de Gershwin segons la interpretació que en va fer Janis Joplin i el gòspel God shall wipe all tears away, amb les cordes emulant la pregària de la gran Mahalia Jackson. I en el bis, per tancar el cercle, una altra estripada versió de Jimi Hendrix. Purple haze, amb Alba G. Corral fent una altra exhibició estètica sobre la pedra.