Kris Kristofferson: "Mai no hauria cantat si no es tractés de les meves cançons"

Kris Kristofferson (Texas, 1936) és una llegenda viva de la música country i ha actuat en desenes de pel·lícules. Aquesta nit presenta Feeling mortal (2013) a la sala Barts.

Don Was, el seu reputat productor, diu que Feeling mortal és un dels seus millors discos. Què en pensa?

No ho sé, tots els meus discos són més o menys una gravació del que em passa, del que sento en el moment, i suposo que Feeling mortal expressa d'alguna manera com és la vida quan arribes als 77 anys d'edat. Em sento molt agraït d'haver viscut la vida que he viscut i de gaudir de la feina a la meva edat. De fet, no és feina, és simplement el que faig.

Encara escriu, grava i actua en directe. Què el manté en actiu?

Bé, penso que és el que he vingut a fer en aquesta vida, encara ho puc fer i encara puc gaudir de l'experiència de pujar a un escenari. Quan no sigui així ho deixaré.

Ha pensat mai a retirar-se?

No, seria com retirar-se de la vida. I fins ara funciona molt bé. Tinc una família magnífica, tinc vuit fills, tots s'estimen, quan estem tots junts només se senten rialles...

¿Se sent més compositor de cançons que cantant o intèrpret?

Sóc un compositor, i mai no hauria cantat si no es tractés de les meves pròpies cançons. Penso que per això s'accepta. I hi ha altra gent que les canta molt millor que jo! [Riu.]

També té una dilatada carrera com a actor de cinema.

Per mi fer cinema és com actuar dalt d'un escenari, és deixar-se anar. De fet, vaig començar a actuar en pel·lícules la mateixa setmana que vaig començar a tocar davant del públic, a principis del 1970. Sempre m'ha semblat el mateix procés de lligar el teu talent amb la veritat, de tractar de ser tan real com puguis.

En referència al títol del disc, ¿se sent mortal per primera vegada?

Sí, suposo que la majoria d'éssers humans no pensem en la mort. Però m'he acabat adonant que aquest xou no durarà sempre i estic content de constatar que no sento gens d'ansietat, cap penediment o aprensió. He tingut una vida plena. No tinc por de la mort. Sé que no seré aquí per sempre, un dia s'acabarà.

Ha viscut moltes vides, ¿li agrada mirar enrere? És nostàlgic?

Estic pensant escriure unes memòries, de manera que ara hi penso més, i és molt divertit tornar a totes les experiències passades, per exemple a Espanya, corrent davant dels toros a Pamplona [riu]. Crec que era l'any 1968, vaig córrer cada dia durant set dies. Anava amb una noia francesa, que em va dir que corria massa lluny dels toros i m'hi vaig anar acostant. L'últim dia van passar pel meu costat.

Ha fet boxa, futbol americà, ha sigut militar, pilot d'helicòpters, cantant, actor... La seva vida dóna per a un totxo ben gruixut.

Sí, he estat pensant a narrar-ho tot, des dels inicis a Brownsville, a Texas, després cap a la frontera amb Mèxic... Vam voltar molt perquè el meu pare era pilot de l'exèrcit, vam viure en molts llocs diferents i no sempre era divertit, però van ser bones experiències, crec que això va afavorir la meva vida creativa.

Com serà el concert de Barcelona?

Seré jo sol, no he treballat amb banda des de fa quasi 50 anys i només toco amb la meva guitarra. No sóc un gran guitarrista, ni un gran cantant, però l'espectacle recorre el món gràcies a les cançons.

Se sent una llegenda del country?

No penso en mi mateix en aquests termes, però sé que he treballat amb alguns dels grans, com Johnny Cash, Willie Nelson, Waylon Jennings... He sigut bon amic de tots ells i em sento orgullós d'això.