"El cos de la dona s'utilitza sempre com una arma de guerra"

BarcelonaPere Cervantes (Barcelona, 1971) tenia 28 anys quan, el 1999, va anar a Kosovo com a observador per a la pau. S'hi va estar fins al febrer del 2000 i, després, va passar un any a Bòsnia. Han hagut de passar 23 anys abans no se sentís capaç d’escriure sobre el que va viure. La espía de cristal (Destino) ha necessitat el seu temps, en part pel trauma viscut i perquè, segons ell, havia de créixer com a escriptor. El desencadenant definitiu, però, va ser la seva anterior novel·la, El chico de las bobinas (Destino): "La postguerra de Barcelona, en concret del Poble-sec, de la qual parlo a El chico de las bobinas, em va connectar amb la postguerra de Kosovo, i ho va fer a través de les dones", detalla. La Soledad d'El chico de las bobinas pateix les tortures de la Policia Nacional. I la traductora, periodista i espia albanokosovar de La espia de cristal, Taibe Shala, és violada pels soldats serbis: "Tant Soledad com Taibe són heroïnes silenciades que van ajudar a aixecar un país”, explica Cervantes, que combina la feina d’escriptor amb la de policia de delictes informàtics. “A Kosovo es van documentar 20.000 violacions; a Bòsnia, 30.000, i ves a saber quantes se’n documentaran a Ucraïna. El cos de la dona s’utilitza sempre com una arma de guerra”, lamenta.

Cervantes va passar un any i mig a Kosovo, va respondre a una convocatòria perquè tenia ànsies d'aventura, i un altre any a Bòsnia, però els protagonistes del seu llibre no són observadors sinó reporters de guerra i espies. “Vaig tenir molt contacte amb la població, perquè les Nacions Unides et posen allotjament per a una setmana però després t’has de buscar la vida. Tant serbis com kosovars em van rebre amb les portes obertes, la població no va ser mai hostil amb mi. Una altra cosa és la institució a la qual representava”, assegura. Els dos escenaris principals de la seva novel·la són Pristina i Mitrovica, on un pont separa els albanokosovars dels serbis, i els conflictes entre les dues ètnies es perpetuen. "Kosovo encara viu en postguerra, amb un atur del 60%, el jovent que fuig, les màfies, el desig de venjança...", explica.

Manu Pancorbo, un periodista barceloní, i Olga Balsells, una fotoperiodista que comparteix cognom amb Sandra Balsells, són dos dels protagonistes del llibre: cobreixen la guerra i postguerra el 1999 i hi tornen el 2019 per buscar la Shala, que ha desaparegut. “He utilitzat el cognom de la Balsells perquè li volia retre homenatge, però el personatge no té res a veure amb ella. L’Olga és una persona trencada”, diu. La Sandra Balsells real és una fotoperiodista amb una llarga trajectòria i autora de Balkan in memoriam (Blume, 2002), un extens recorregut per la dècada més convulsa de l’antiga Iugoslàvia.

La ingenuïtat de creure que era l'última guerra

Més de vint anys són molts i la memòria és fugissera, però Cervantes explica que es va documentar a fons i ha mantingut el contacte amb algunes de les persones que va conèixer el 1999. “Algunes han progressat molt socialment, ara una de les intèrprets que ens van ajudar és una de les responsables policials del país”. Cervantes volia viatjar a Kosovo, però amb l’esclat de la pandèmia les coses es van complicar i aquests antics contactes li enviaven documents i fotografies. “A més, sempre he llegit la premsa albanokosovar, traduïda. També he llegit molt assaig, m’he rellegit tot el que va escriure Susan Sontag, l’albanès Ismail Kadaré i Peter Handke, alemany i proserbi”, detalla. Cervantes assegura que les coses han millorat amb el temps. A la novel·la, a part de l’espionatge, la guerra, l’amor i el periodisme, hi plana també la corrupció. “El 1989 Milosevic va instal·lar un apartheid, els albanokosovars van ser expulsats del funcionariat, havien d’estudiar separats... i va sorgir l’Exèrcit Alliberació de Kosovo. Quan es va acabar la guerra, els principals càrrecs del govern provisional eren insurgents de l’Exèrcit Alliberació de Kosovo i hi havia molta corrupció, però ara les coses estan més sanejades”. L’escriptor i policia va entregar la novel·la el setembre del 2021: “Vaig ser tan ingenu que vaig pensar que era un llibre sobre l’última guerra a Europa”, assegura.