Kelly Isaiah (Koers): "Quan sortim rebentarem tots els escenaris"

BarcelonaEls primers sorpresos van ser ells. "No esperàvem que triarien una cançó nostra", explica Kelly Isaiah Ogbebor, del grup Koers, sobre el fet que l'Ajuntament de Barcelona hagi escollit el tema Ballarem com a banda sonora de la iniciativa BCN es mou dins de casa. "Però, bé, en el fons té la seva lògica perquè és un tema amb un ritme molt ballable, i va molt bé per a classes de zumba al gimnàs", admet el cantant de la banda de Lleida. Així doncs, aquest diumenge, 12 d'abril a les 12 h, les persones que participin en aquesta sessió de fitness coreografiada seguint la convocatòria del consistori barceloní ballaran amb la cançó de Koers.

Ballarem forma part de That day (Halley Records, 2020), el segon àlbum de Koers, que tot just s'acaba de publicar en ple confinament, amb els membres del grup cadascú a casa seva, repartits entre Lleida i Balaguer. Després d'Unbroken (2017) i l'EP Des de les cendres (2019), Koers havia trobat un camí de maduresa que els havia dut a viure el millor moment com a banda, sempre amb el reggae com a pal de paller d'una síntesi d'altres sons jamaicans com el dancehall, però també d'afrobeat i trap. No és estrany, doncs, que a That day hi hagi col·laboracions d'Èric Vergés (Els Catarres), Lildami i Abert Garcia (Itaca Band). Tot plegat en un disc que Kelly Isaiah defensa com "una eina d'esperança": "I que el dia de tornar a sortir al carrer sigui inoblidable".

Com vius aquest dies i la incertesa sobre el futur de la música en directe?

Si ens posem en el pitjor escenari, podem pensar que en sortirem perdent moltíssim, però ara com ara, i davant un problema de salut tan seriós, hem de ser conscients que està morint moltíssima gent, i no podem fer coses que causin una catàstrofe encara més gran. Si hem de sacrificar l'any 2020 pel coronavirus per tornar després a la normalitat, benvingut sigui.

¿Et va sorprendre que el ministre de Cultura no concretés cap mesura específica per a la cultura?

Els que treballem en el món de la cultura sempre som els últims, en tot. De fet, la majoria dels artistes sempre ens busquem la vida perquè sabem que els governs ens tenen oblidats, no consideren que el que fem és una feina, això per començar. El respecte cap a la feina que fem no hi és. No és cap novetat. Sabíem que això passaria, però ens hem de buscar la vida com sigui, donant-nos suport entre tots. Ara som tots a casa i hi ha una cosa que és present tota l'estona: la cultura, l'entreteniment, tota l'estona. Sense això ara mateix ens enfonsaríem tots.

Entenc que en aquests moments no deu ser fàcil parlar d'un disc, oi? Un disc, a més, que vau enllestir quan Koers estava en el millor moment com a banda.

Pensa que ara, per fi, les nostres cançons entraven a les grans ràdios, com Los 40 i Flaixbac, i seguíem presents a tot Catalunya. I sabem que ara és quan la gent havia d'estar pels carrers amb els cotxes escoltant la ràdio, escoltant les nostres cançons, i nosaltres hauríem d'estar acabant de programar els concerts... Ens afecta, sí. He tingut els meus dies de pena, de plorar, de pensar: "Ostres, per què ha passat això?" Però com a persona positiva que soc, al final dius: "Tard o d'hora, les coses tornaran a ser com havien de ser".

Esteu més segurs que mai combinant reggae, dancehall, afrobeat, dancehallafrobeattrap

Hi ha una maduresa. Tenim la il·lusió de sempre i diria que també l'energia de sempre, o potser més: quan sortim rebentarem tots els escenaris. Les coses van agafant forma i hem evolucionat. Un artista que dibuixa té coses al cap que ningú sap, imatges, figures. La millor manera perquè la gent vegi les coses que hi té al cap és pintant-les. És el que nosaltres fem amb la música. I tenim la sort de treballar amb una discogràfica que sempre ens ha donat llibertat: fem el que creiem que és correcte, fem el que creiem que hem de fer, i primer de tot que ens agradi a nosaltres; així és com pensem que també agradarà a la gent.

Quina música escoltes a casa, en aquest confinament?

La majoria dels components de la banda escoltem molt de reggae, sobretot roots reggae, l'underground del reggae. A mi també m'agraden les cançons tristes; em donen molta felicitat les cançons tristes, és una cosa molt estranya. M'agraden les cançons molt tranquil·les. Per exemple, aquests dies escolto gòspel. I fa poc vaig estar escoltant l'últim disc de Manel, que no l'havia escoltat. A més, a Instagram demano que la gent em faci propostes. Escolto molta música.