Cinema
Cultura16/09/2020

'Knight of cups': Terrence Malick perdut a Los Angeles

Christian Bale passeja la seva cara de pòquer per un film amb un discurs tan profund com un horòscop

Maria Adell Carmona
i Maria Adell Carmona

'Knight of cups'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Terrence Malick. 118 min. Estats Units (2015). Amb Christian Bale, Cate Blanchett i Natalie Portman. Estrena als cinemes

Cargando
No hay anuncios

A Knight of cups, els records del Rick (Christian Bale amb cara de pòquer), guionista d'èxit a la deriva, es despleguen atzarosament al llarg del metratge, com cartes del tarot sobre una taula. El tarot, present en els títols dels capítols que atorguen un cert ordre a un film voluntàriament desordenat, exerceix d'involuntari símil d'una pel·lícula més esotèrica que filosòfica, que desplega un discurs metafísic tan profund com un horòscop.

Knight of cups és, com To the wonder, una ampliació de l'exploració estilística iniciada per Terrence Malick a L'arbre de la vida. En aquella pel·lícula, el cineasta texà desplegava la seva visió animista (espiritual i sensual alhora) del món físic ja present en obres prèvies, com la sublim Dies del cel, a la vegada que s'allunyava de l'esclavitud del relat a través d'un ús radical de l'el·lipsi i la veu en off. Knight of cups reitera temes –el pes de les relacions paternofilials– de L'arbre de la vida i incideix tant en la fragmentació com en una veu en off polifònica com a flux de consciència, però les problemàtiques abordades –Hollywood com a meca de la frivolitat, l'ennui existencial dels super-rics– són tan banals que la pel·lícula es converteix en una successió de belles imatges buides.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta superficialitat podria subratllar una de les idees del film, la de la vida moderna com a simulacre, però és simptomàtic que el cineasta filmi amb més passió els edificis i els paisatges que les persones. Els espectadors oblidaran aviat el Rick i les dones que l'envolten –joves, esveltes i majoritàriament nues, suposem que per exigències del guió–, però la llum i l'arquitectura de Los Angeles els quedaran impregnades a la retina. És un film de Malick, al cap i a la fi, i la bellesa es manifesta en els materials més elementals: l'aigua de la mar i les piscines, la pedra de les muntanyes i edificis, el vidre i el metall de les mansions sobre els turons.