Kingsman: Servicio secreto

L’exemplaritat d’un cavaller no es troba en les seves vestidures sinó en l’ètica que professa. Aquest és el missatge que Matthew Vaughn, fill (secret) d’aristòcrates de trajectòria cràpula, pretén defensar a Kingsman costi el que costi i amb els seus millors arguments: una bona dosi de cinema vertiginós, pàtina cool i actitud punk. En el seu nou film amb material de Mark Millar, després del primer lliurament de Kick-Ass, Vaughn recupera el pols del carrer dels treballs que va produir-li a Guy Ritchie ( Lock & stock, Snatch: Porcs i diamants ) per parodiar el gènere d’espies i alhora riure’s de l’elit cultural britànica i dels clixés del bon gust. I Vaughn en té per a tothom, des de la saga artúrica fins a l’inevitable Ian Fleming i qualsevol referent de l’imaginari d’acció que hagi creat escola: el director, com si fos l’enèsim enfant terrible del cinema, corre pel museu iconogràfic de Bond i els seus hereus i el fa esclatar de manera, això sí, exquisida. Tan delirant com irònica, Kingsman és un sacsejada cinètica no apta per a espectadors benpensants.