Ken Follett: "Cinc pàgines en què no passa res són molt avorrides"

LondresEls fans de Ken Follett (Cardiff, 1949), els milions de lectors (27) del voluminós Els pilars de la Terra, i altres dels més de quaranta llibres que ha publicat, estan d'enhorabona. L'escriptor gal·lès torna un cop més a l'Edat Mitjana, en aquest cas al voltant de l'any 1000, per situar la novel·la Les tenebres i l'alba (Rosa dels Vents en català; Plaza & Janés en castellà).

En una trobada virtual amb epicentre a Londres, amb preguntes preformulades, seleccionades arbitràriament i sense possibilitat d'establir un veritable diàleg amb l'autor, Follett ha desvelat aquest dimarts com va néixer aquesta nova i també monumental narració: "Volia saber com era Kingsbridge [la ciutat imaginària on s'aixeca la catedral a l'epicentre d'Els pilars de la Terra] abans d'Els pilars de la Terra. I vaig pensar que segur que als lectors també els agradaria saber-ho". En el fons, una excusa per explicar un conflicte habitual: "Com un poble es transforma en una pròspera ciutat medieval. En moments així, sempre hi ha conflicte entre aquells que no volen el canvi i els que el pregonen". Una pugna entre el progrés i l'immobilisme.

El llibre és, doncs, una "preqüela" dels famosos Els pilars de la terra. Trenta-un anys després d'aquell sorprenent èxit internacional –que va ser refusat per una editorial espanyola, per considerar-lo massa llarg, segons ha revelat Follett al llarg de la conversa–, el lector es troba davant d'una història que s'inicia uns 300 anys abans.

Els conflictes que s'aborden en la història tenen un cert ressò contemporani: des de l'esclavitud fins a l'abús de poder, el respecte per l'estat de dret o la lluita per la llibertat. "Ara veiem –diu Follett– com tots els governs del món qüestionen l'imperi de la llei. Ho fa el nostre primer ministre [Boris Johnson, en referència a la possibilitat que trenqui amb la legalitat internacional i violi l'acord de retirada de la Unió Europea] i passa a Polònia. Mentre escrivia el llibre, jo no tenia ni idea que això passaria, ni tampoc de l'esclat del moviment Black Lives Matter. De fet, no vull donar cap missatge. Però és curiós com alguna cosa que escrius [sobre l'Edat Mitjana] pot tenir reminiscències actuals".

L'any 1000 és un moment en què a Anglaterra té lloc una constant lluita pel poder entre els anglosaxons, els normands –"una civilització molt més avançada, aleshores", recorda Follett– i els vikings. Aquest context, quan l'edat fosca acaba i comença l'Edat Mitjana, pressuposa l'ocàs d'una època violenta i brutal, i és alhora l'inici d'un nou temps. Tot plegat esdevé el rerefons històric de les experiències d'un jove constructor de vaixells que veu com els seus plans i els seus somnis estan a punt de fer-se miques per un ferotge atac viking a les costes angleses.

Les tenebres i l'alba li ha comportat a Follett una feina de tres anys, període en què la seva estabilitat emocional s'ha vist sacsejada pel dolor de la mort del seu fill gran, Emmanuele, de 49 anys, a conseqüència d'una leucèmia, el 2018.

Taller literari

Com si estigués en una classe d'un taller literari, Follett també ha desvelat alguns secrets sobre quina és la seva tècnica d'escriptura: "Durant el primer any em documento. El primer esborrany l'escric al llarg del segon any i, després de mostrar-lo als meus editors, a amics i fins i tot a experts que poden detectar-hi errors, en el tercer any el reescric completament. Sovint em demanen si això no és ensopit. I no, fer-ho em permet trobar noves formes de dir les coses, millorar l'estil".

És una manera de treballar molt diferent dels inicis de la seva carrera, quan escrivia i publicava tres o quatre llibres a l'any, que signava amb tota mena de pseudònims. Fins que el 1978 li va arribar el primer gran èxit amb L'ull de l'huracà, que va escriure "de manera molt diferent i que sabia que era molt millor". Llavors va deixar d'utilitzar pseudònims.

Follett també ha volgut destacar pràcticament des del primer minut com avança mentre basteix els seus llibres. "El primer dia acostumo a escriure tres paràgrafs. L'endemà em pregunto què va passar abans i després. I em demano qui són aquests personatges. És un procés en què intento crear una força dramàtica. Cinc pàgines en què no passa res són molt avorrides. En canvi, una escena és bona si aconsegueix que el lector les passi ràpidament". Follett assegura que necessita "150 escenes dramàtiques per escriure una novel·la interessant".

És inevitable en una trobada amb Follett parlar de catedrals. I, a banda d'esmentar la de Vitòria com una de les que més li agraden d'Espanya, al costat de la qual li han aixecat una estàtua, i de l'alleugeriment que va tenir després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés que Notre-Dame seria reconstruïda tal com era, també ha volgut destacar la Sagrada Família "com l'edifici més sorprenent" que ha vist a la vida.

Periodista en els seus començaments, Follett ha repassat l'actualitat del coronavirus, un vincle llunyà amb la plaga de pesta negra que recrea a Un món sense fi (2007), la novel·la cronològicament posterior a Els pilars de la Terra. "Aquella plaga va ser molt més terrible. El que passa en la història, i ho he vist en la meva trajectòria com a escriptor, és que al final es va avançant, amb dos passos endavant i un enrere. Ara veiem els populismes i els atacs a la democràcia, a l'imperi de la llei... Però espero que els meus nets puguin dir que en la segona part segle XX i el principi del XXI, malgrat tot, es va avançar".