Kelly Sue DeConnick: “Soc optimista sobre el futur de la dona en el còmic”

REW

<<

“El meu pare va pertànyer a la Força Aèria de l’exèrcit dels Estats Units. Era un lingüista rus que va treballar al departament d’intel·ligència. Vaig estar a Europa, principalment a Alemanya”. La infantesa i la primera adolescència de Kelly Sue DeConnick (Ohio, 1970) va estar marcada pel món del còmic. “L’única ràdio i televisió nord-americana que teníem a les bases era el canal oficial de les forces armades”, explica. “Vaig començar a llegir còmics perquè només teníem aquell canal com a entreteniment i eren part de la cultura de les bases militars. Allà sobretot es consumien historietes de superherois”. El dia a dia de la Kelly Sue a la base era el següent: “Els meus pares treballaven fins tard, i quan sortia d’escola anava a casa d’uns amics que tenien un munt d’àlbums i em passava hores llegint-los. Em gastava la setmanada en còmics, els comprava a la botiga de la base i també a soldats que acabaven el servei i se’ls venien. N’aconseguia un grapat per només un dòlar. Els meus favorits eren Wonder Woman, Vampirella i les antologies de terror de DC”.

DeConnick va descobrir la seva vocació com a guionista de còmics quan ja havia superat la trentena. “Jo volia ser actriu -comenta-, i en acabar la universitat vaig formar part d’un grup d’improvisació teatral. Vaig descobrir que m’agradava escriure col·laborant en petits textos teatrals. Més endavant vaig apuntar-me a un fòrum d’internet dedicat a Warren Ellis, un dels meus autors de còmic favorits. Allà vaig conèixer Steve Niles, que em va donar la meva primera feina en el món de la historieta”.

PLAY

>

Un dels presents de la Kelly Sue és Bitch Planet. Editat al nostre país per Astiberri i presentat al Saló del Còmic, es tracta d’una distopia combativa i feminista amb molt d’humor negre. “ Bitch Planet és una feina col·laborativa amb Valentine De Landro; una sàtira que té el mateix to que Robocop ”, comenta. “ Robocop funciona perquè és una sàtira bruta i viciosa de l’Amèrica corporativa que també presenta un element ensucrat: la humanitat del policia convertit en cíborg i la relació que manté amb la seva família. Durant la meva estada a Barcelona vaig anar a sopar tapes i els plats estaven amanits amb mel i vinagre. Una mica com passa a la pel·lícula de Paul Verhoeven. Bitch Planet roba aquest model. Presenta una sàtira del supremacisme blanc i del patriarcat, i alhora un grup de noies que tenen unes relacions sagrades i sentimentals”. Sense saber-ho, Bitch Planet va preveure l’arribada de Donald Trump? “La història va ser concebuda durant el mandat d’Obama. Pensava en els atacs racistes que va rebre. Molta gent no podia processar que l’home més poderós del món fos negre. I vaig pensar: què passaria si aquest president fos una dona? Com serien les crítiques?”

S’ha parlat molt d’una possible adaptació televisiva de Bitch Planet. “Tots els homes blancs de Hollywood volen fer Bitch Planet, però això no passarà. Perquè existeixi, és necessari tenir una dona negra com a showrunner. M’agradaria que fos un musical protagonitzat per Janelle Monáe. Janelle, si llegeixes això, truca’m!”

FF

>>

“Quan era petita utilitzava només el nom de Kelly, que és de gènere neutre. Per això de gran vaig començar a signar els meus còmics com a Kelly Sue, perquè les noies s’adonessin que estaven fets per una dona i per dir-los que, si volen intentar-ho, tenen un lloc en el mitjà. Em trenca el cor que encara se m’acostin noies per dir-me que no sabien que nosaltres també fem còmics. Soc optimista sobre el futur de la dona en el còmic i en tots els altres àmbits. Ho soc perquè ho haig de ser”. El feminisme és bàsic per entendre l’obra de DeConnick. Una de les seves tasques més celebrades va ser actualitzar i dignificar la figura de Carol Danvers, una de les superheroïnes de la Marvel. Ara bé, Kelly Sue ja ha fet el salt cap a la interseccionalitat. “Em considero feminista però no una líder del moviment. Passa que tinc una plataforma per fer més soroll que d’altres, però ja està. Crec que encara ens queda molt camí per córrer i que toca abraçar la interseccionalitat. Vull lluitar per la igualtat d’oportunitats per a tots els col·lectius marginats”.

L’autora nord-americana, que aquest estiu publicarà una historieta de Wonder Woman -serà la segona dona que ho fa- sobre l’origen de les amazones i que ja prepara nous volums de Bitch Planet i Bella muerte (un western d’horror amb dibuixos de la gallega Emma Ríos), té bastant clar el seu futur. “Vull fer una novel·la com les de Marcel Proust i continuar escrivint històries que llancin preguntes rellevants al món”.