El mural de Keith Haring sobre la Sida torna a ser visible al Raval

Barcelona25 anys després que l'artista i activista nord-americà Keith Haring pintés en ple barri del Raval barceloní l'obra 'Todos juntos podemos parar el Sida', avui s'ha destapat una reproducció d'aquest mural, restituït amb el mateix color vermell al costat del MACBA.

Si bé Haring el 27 de febrer de 1989 només va trigar cinc hores a acabar un gran mural en una paret inclinada i bruta de la plaça Salvador Seguí, aquesta reproducció ha trigat diversos dies a prendre forma i ha estat possible amb la intervenció de diferents tècnics. El nou grafit s'ha pogut plasmar gràcies al fet que l'any 1992, l'Ajuntament, d'acord amb el MACBA i la Keith Haring Foundation, decidís calcar l'original i prendre mostres de la pintura utilitzada, davant l'estat d'abandonament en el qual es trobava l'original.

Haring, que va pintar aquesta paret mentre escoltava música house d'un radiocasset, va fer molt visible una gran serp, que ofega una xeringa, amb la paraula Sida pintada sota, un grup d'individus intentant fugir, i dos més, en forma de tisora, seccionant l'animal, mentre una altra figura col·loca un preservatiu a la seva cua.

Una obra que es va fer per casualitat

Fa 25 anys, Haring ja era un artista conegut per les seves creacions al metro de Nova York i cotitzat. Després de passar per ARCO, va venir a Barcelona. En la inauguració d'una exposició de l'escenògraf Frederic Amat va coincidir amb una vella coneguda, Montse Guillén, propietària d'un restaurant a Nova York al qual solia anar i allà va sorgir la possibilitat de fer alguna obra a la ciutat amb relació a la Sida. L'artista, diagnosticat com a portador del virus del VIH el 1988 i que va morir el 1990, només va posar com a condició que seria ell qui escollís el lloc.

L'ara conseller de Cultura, Ferran Mascarell, llavors era el responsable de l'Ajuntament de l'àmbit cultural i recorda que es van coincidir els permisos ràpidament, abans que tornés a Nova York. Segons Mascarell, el mural "va fer evident que existia la sida i que es podia parlar de la malaltia". I alhora "va fer explícit que el grafit no era embrutar parets". "Va llançar el missatge que la vida es pot canviar a través de l'art".

L'actual director del projecte NOMS-Hispanosida, Ferran Pujol, va ser un dels que va documentar fotogràficament el projecte de Haring. Pujol, diagnosticat portador del virus el 1986, no ha amagat que fa 25 anys la malaltia era "un gran estigma", amb una societat que "defugia parlar obertament de sexualitat o drogues".