Kazushi Ono celebra la renovació amb un Mahler brillant

BarcelonaOBC AUDITORI 28 DE SETEMBRE

Si calgués alguna prova addicional de l’encert de la renovació de Kazushi Ono com a titular de l’OBC, encara que només sigui per dos anys, la Simfonia núm. 5 de Mahler amb què l’orquestra va obrir la temporada seria suficient. Una lectura que, sense oferir grans revelacions, va exposar l’obra amb claredat, rigor i un encomiable equilibri entre els diferents elements constitutius. Ono va mantenir ferm el rumb en l’apassionant trajecte que va de l’ominosa marxa fúnebre inicial fins a l’exultant conclusió, un camí no exempt de frondosos viaranys i oasis extàtics que la batuta del director japonès va seguir sense perdre de vista la brúixola.

El factor més determinant, tanmateix, és que amb Ono l’OBC sona francament bé, amb una resposta cohesionada, ja sigui la unció extrema de la corda en un Adagietto sense excessos lacrimògens (la progressiva dissolució abans de l’arrencada del final va estar impecablement menada), l’expansivitat afirmativa del metall en el darrer moviment o les sucoses aportacions de la fusta. A nivell individual no van fallar alguns dels valors segurs, com Mireia Farrés a la trompeta (impecable en la fanfara inicial) o Juan Manuel Gómez a la trompa (tot i que situar-lo davant de tot de l’escenari per a l’ Scherzo desequilibrava el diàleg instrumental), i benvingudes van ser les incorporacions, sobretot Vlad Stanculeasa, que omple un inexplicable buit de 10 anys en la cadira del concertino (les recents restriccions en la contractació no són l’única raó).

La vetllada començava amb una deliciosa raresa, la Peça de concert per a quatre trompes de Schumann, en la qual Ono, tot i un acompanyament a vegades confús, va deixar el protagonisme a un brillant quartet encapçalat per Stefan Dohr, solista de la Filharmònica de Berlín, ben secundat per Gómez, José Vicente Castelló i José Miguel Asensi.