Katy Perry no escalfa el Sant Jordi

BarcelonaTot i que, com molt ben apuntava el company Xavier Cervantes en la seva prèvia d’ahir, la cançó Dark horse acumula més de 249 milions de reproduccions a Spotify, el Palau Sant Jordi no va omplir-se amb l’actuació de la cantant californiana, que inaugurava a Barcelona la part europea de The Prismatic World Tour. Segons l’organització, a l’hora d’iniciar-se el concert, s’havien venut gairebé 13.000 entrades, una xifra molt per sota d’artistes similars com Rihanna, Lady Gaga i Miley Cyrus. Potser és perquè Katy Perry no juga a la carta de la provocació de manera tan descarada com les seves col·legues, però el cert és que la cantant aquí no té tanta tirada, i això que feia set anys que no actuava a la ciutat.

Ni rastre de provocació

Quant només passaven cinc minuts sobre l’hora prevista d’inici, uns soldats troians van començar a ballar sota els acords d’un dels hits del seu nou àlbum, Roar. Perry no va trigar gaire a aparèixer, sorgint d’una mena de piràmide triangular, amb un look que recordava Lara Croft: cabell recollit enrere en una llarga trena, samarreta sense mànigues i minifaldilla. Molt parca en paraules, només va pronunciar el suat “Barcelonaaaaaa”com a salutació.

El tercer tema de la nit, el discotequer Wide awake, la va elevar en una plataforma novament triangular. En finalitzar aquesta cançó, Perry va pronunciar un discurs per introduir This moment, de baixos prominents, un tema en què es van esfumar els ballarins troians i es van deixar veure els músics, amagats fins aleshores. L’escenari estava format per una doble passarel·la que s’endinsava en la pista amb un triangle al centre, i a dins d’aquesta V hi havia un grapat de fans afortunats.

Tal com es va poder veure a la Super Bowl, amb Dark horse, la diva es va disfressar de Cleopatra i es va enfilar a sobre d’un gegantí cavall fals, tot i que no hi va estar gaire a sobre. Posteriorment, també es va penjar d’una mena de trapezi, en un número més adient per a un espectacle del Cirque du Soleil. Tot molt professional, però sense ni un indici d’ànima o de personalitat.

Amb la polèmica I kissed a girl, Perry va tancar la segona part del seu xou, amb unes tímides flamarades incloses i espurnes sorgint dels mànecs de les guitarres que emulaven la pirotècnia utilitzada, amb bastant més criteri, pel grup alemany de rock industrial Rammstein.

Un interludi amb vídeos animats de gats va servir per donar pas al que en teoria devia ser un dels punts àlgids de la nit: una versió en clau cabaretera d’un dels seus temes més emblemàtics: Hot N Cold. Francament, millor l’original.

Tampoc no hi va faltar un petit fragment del Vogue de Madonna, abans de donar pas al que seria el millor de l’actuació: la part acústica. Com és habitual en aquesta mena de concerts, Perry va fer pujar a escena un jove de Mataró molt nerviós i emocionat, que va ensenyar al seu ídol a dir una frase en català, i que va rematar fent-se la selfie de torn. Amb una guitarra penjada al coll, Perry va entonar By the grace of god, acompanyada de milers de llums de mòbils, i un parell de temes després va encetar la sentida balada Unconditionally.

Nova interrupció per canviar de vestuari, mentre sonaven temes clàssics ballables de meitat dels vuitanta i inici de la recta final en un espectacle clarament orientat cap a tots els públics.

Amb Teenage dream, la californiana va animar un públic força fred pels estàndards del gènere. I un altre somni, California dream, va donar la nota més festiva, i va servir d’aperitiu per a dos bisos d’alta volada: Birthday (amb nova pujada de fan a escena) i Firework, tema que la polèmica i divertidíssima cinta The interview utilitza en el moment clau. Una explosió final que, en aquest cas, deixa a penes seqüeles.