Katie Mitchell, Jan Fabre i Oriol Broggi en un Grec que viatja a l’Àsia

BarcelonaEl Grec ja sobrevola l’Àsia amb ganes d’aterrar-hi de ple. En la 42a edició, que arrencarà el 2 de juliol, el festival ha explorat els escenaris de l’Orient per traslladar a Barcelona muntatges que parlin de l’entesa entre les diferents cultures. “Més que portar l’exotisme de l’Àsia hem intentat trobar propostes artístiques que fossin un diàleg entre Orient i Occident”, afirma el director del Grec, Francesc Casadesús.

Amb una vuitantena de propostes, de les quals 33 són produccions internacionals i 34 coproduccions, el festival presenta una programació “més contemporània”, on les fronteres entre gèneres es difuminen i s’hibriden en molts dels espectacles. En total es faran menys espectacles que altres anys, però, segons Casadesús, la voluntat és “apostar per la qualitat” i reduir “els espectacles paraigua i els concerts de farciment”.

Com en edicions anteriors, Montjuïc serà el centre del Grec, tot i que el festival també s’expandirà pels districtes amb propostes escèniques i activitats. “Volem portar grans esdeveniments arreu de la ciutat”, assegura l’alcaldessa, Ada Colau, que posa èmfasi en la presència de dones en la programació. “Hi ha un 46% de dones als rols d’autoria, direcció o coreografia, un 3% més que l’any passat”, assenyala Colau. La inauguració del Grec anirà a càrrec enguany d’Oriol Broggi i La Perla 29, que portaran a escena El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk. Uns dies abans, el 17 de juny, Alva Noto i Ryuichi Sakamoto faran una preinauguració musical amb Two.

L'escena asiàtica al Grec

La Cloud Gate Dance Theatre i Eun-Me Ahn seran al festival

Abastar la immensitat de l’Àsia és gairebé impossible, però el Grec no busca això. El festival ha volgut xuclar propostes escèniques que facin dialogar Orient i Occident i posin sobre la taula qüestions com “l’ideal de la bellesa asiàtica, la tecnologia, l’univers de la cultura pop i el colonialisme”, explica Casadesús. El festival ha convidat la Cloud Gate Dance Theatre de Taiwan, una de les companyies de dansa més importants de l’Àsia, que portarà Pine Smoke, un espectacle on transformen la cal·ligrafia xinesa en moviment. En paral·lel, la coreògrafa Eun-Me Ahn, coneguda com la Pina Bausch de Seül, serà al Grec amb Dancing Grandmothers, un muntatge encapçalat per àvies coreanes.

El festival potenciarà els espectacles multimèdia amb propostes com Our death won’t hurt anybody, un muntatge maratonià sobre la naturalesa de la guerra coproduït per el Tang Shu-wing Theatre Studio de Hong Kong i el Teatro de los Sentidos. A més, la iraniana Sachli Gholamalizad presentarà A reason to talk, una obra sobre el fet de viure entre dues cultures.

Grans noms estrangers

Jan Fabre contra els clixés i el retorn a Barcelona del Baro d'Evel

Més enllà dels artistes asiàtics, el Grec reunirà grans noms de l’escena internacional com la britànica Katie Mitchell, que dirigirà Ombra (Parla Eurídice), un text basat en l’obra d’Elfriede Jelinek. “És una de les perles d’aquest any. L’obra parla del mite d’Orfeu aproximant-se a la seva figura com a maltractador”, explica Casadesús.

En el territori de l’avantguarda europea, Jan Fabre qüestionarà la identitat i els clixés belgues amb Belgian rules, un espectacle que, segons Casadesús, “aprofundeix en la idea dels nacionalismes amb una mirada crítica”. La bellesa i l’horror de la guerra pujaran a l’escenari amb Xenos, de la companyia britànica d’Akram Khan, mentre que el francès Yoann Bourgeois explorarà la condició humana a cop de circ amb Minuit. Del Canadà també en vindran acrobàcies de la mà de Cirque Alfonse, que ha preparat una festa peculiar sota el nom de Tabarnak. Una altra de les perles internacionals serà Là de Baro d’Evel, que en aquesta ocasió ha donat forma a un espectacle de poesia i moviment amb dos artistes i un ocell.

El teatre català del festival

Arquillué dirigeix Havel i Sílvia Munt porta a escena Brian Friel

Com és habitual, les produccions estrangeres faran parades curtes a Barcelona durant el festival, però a l’altra banda de la balança s’hi aglutinen els espectacles d’artistes catalans que ompliran els escenaris tot el juliol. El Grec aplega propostes prometedores com La resposta,de Brian Friel, que Sílvia Munt dirigirà al Goya acompanyada d’un repartiment amb Emma Vilarasau i Àlex Casanovas, entre d’altres. A La Villarroel, Pere Arquillué agafarà les regnes d’Audiència i Vernissatge, dos textos de Václav Havel, mentre que al Romea Mario Gas hi instal·larà Humans, un drama familiar escrit pel nord-americà Stephen Karam. Al Grec també es podrà repescar el Vània que Àlex Rigola va estrenar a Temporada Alta i que ara portarà a la Sala Muntaner. A més, es podrà tastar el fruit de la residència de Clàudia Cedó a la Sala Beckett: la dramaturga banyolina hi estrenarà Una gossa en un descampat, dirigida per Sergi Belbel.

Obres de gèneres creuats

Les fusions de Sílvia Pérez Cruz, Rocío Molina i Albert Pla

El Grec serà també un espai de trobada per a aquells espectacles que es troben a cavall de diverses disciplines. És el cas de Grito pelao, en què Sílvia Pérez Cruz i Rocío Molina fusionaran música i coreografia per abordar la maternitat, o Miedo, d’Albert Pla, una proposta que combina les seves cançons amb una espectacular escenografia audiovisual. Eva Yerbabuena, en canvi, unirà el flamenc amb les tradicions musicals japoneses a Cuentos de azúcar, i Carles Santos rebrà un petit homenatge amb el muntatge per a nadons Tocatico-Tocatà.