CRÍTICA DE CINEMA
Cultura22/01/2016

La juventud

*** Direcció i guió: Paolo Sorrentino. 118 minuts. Itàlia (2015). Amb Michael Caine, Harvey Keitel, Rachel Weisz, Paul Dano, Jane Fonda, Tom Lipinski. Per a qui creu que cal reivindicar l’experiència vital de la vellesa

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

Si sou entusiastes de La gran bellesa, és probable que La juventud se us quedi curta. I si sempre heu detestat els films de Paolo Sorrentino, la seva nova pel·lícula no farà més que reafirmar-vos en la vostra postura. I tanmateix, La juventud suposa un pas intel·ligent després del seu darrer èxit. El director italià rebaixa la solemnitat i el cinisme del seu film anterior per dur a terme una obra que bé es podria titular La gran vellesa. Dos col·legues veterans, un compositor i un cineasta, afronten els problemes i les nostàlgies pròpies de la tercera edat des de la seva amistat en un escenari, un sanatori alpí, que ens recorda tant La muntanya màgica de Thomas Mann (aquí també trobem tot de secundaris que disserten sobre diversos temes) com el Fellini 8 1/2 de Federico Fellini (amb seqüència onírica repleta de dones inclosa). Amb tots els tics habituals del cinema de Sorrentino, La juventud és abans de res una gran història sobre l’amistat entre dos ancians que encarnen els monstres Michael Caine i Harvey Keitel. |