Un jutjat d'Osca declara nul·la la compra de les peces d'art de Sixena per part de la Generalitat
La sentència obliga l'administració catalana a lliurar les peces al monestir d'on provenien; la Generalitat hi presentarà un recurs
LleidaLa magistrada del jutjat de primera instància número 1 d'Osca ha declarat nul·les les compravendes de més d'un centenar de peces d'art efectuades per la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'orde religiós del monestir de Sixena entre els anys 1983 i 1994, i reconeix l'orde de Sant Joan de Jerusalem d'aquest monestir com l'únic propietari d'aquests contractes.
En la sentència, la magistrada estableix que la possessió de material correspon a l'orde religiós i que els béns han de ser traslladats al monestir de Sixena, situat a la població aragonesa de Vilanova de Sixena. La magistrada imposa, a més, les costes del procés judicial a les institucions catalanes. Fonts del Departament de Cultura han confirmat a l'ARA que la Generalitat hi presentarà un recurs.
La magistrada considera acreditat que tant la comunitat autònoma d'Aragó com l'Ajuntament de Vilanova de Sixena estan "legítimament i legalment autoritzats" a reclamar els béns –que actualment s'exposen entre el MNAC i el Museu de Lleida i que el govern aragonès valora en 49,8 milions de pessetes, gairebé uns 300.000 euros–, ja que els correspon la protecció i gestió del patrimoni cultural i històric aragonès.
Declarades Bé d'Interès Cultural aragonès el 1923
La magistrada entén que la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) del 1923 "va recaure sobre el bé immoble amb totes les seves parts integrants". Quan el 28 de març del 1923 es va declarar Monument Nacional el Real Monestir de Sixena, ella considera que automàticament "li és també aplicable el Reial decret de 9 de gener de 1923 sobre alienacions de béns artístics i històrics eclesiàstics".
La sentència incideix que el centenar de peces objecte dels contractes de compravenda en litigi "es trobaven en el monestir de Vilanova de Sixena en el moment de la seva declaració com a Monument Nacional l'any 1923" i, per això, "reuneixen les característiques esmentades per ser considerats part del bé immoble del monestir de Sixena" i, conseqüentment, "ha de resultar aplicable a aquests béns alienats el règim jurídic establert per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol per als béns immobles declarats d'Interès Cultural".
La magistrada entén que en els contractes de compravenda que es van fer en els anys 1983, 1992 i 1994 "les parts van traspassar els límits de l'autonomia privada infringint norma imperativa o prohibitiva" i que "s'han vulnerat àmpliament l'ordenament jurídic" ja que "l'alienació és nul·la de ple dret", i que aquesta alienació "en cap cas hauria d'haver-se produït, doncs la legislació protectora vigent no permetia el desmembrament i consegüent destrucció de Béns d'Interès Cultural".
No havent-se notificat prèviament aquestes alienacions ni a l'Administració de l'Estat, ni al govern d'Aragó, el caràcter de Béns d'Interès Cultural per estar compresos dins la declaració del 1923, aquestes alienacions "manquen d'un vici de nul·litat absoluta o radical, de ple dret".
D'aquesta manera, la sentència dictada atén així a les demandes presentades pel govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena en les quals sol·licitaven que es declaressin nul·les les compravendes de béns efectuades entre les monges del monestir de Sixena i la Generalitat.
