Atrapats en la comunitat tancada i caïnita de Leenane

Barcelona La reina de la bellesa de Leenane és un drama rural irlandès situat en una comunitat on la rancúnia s’ha infiltrat com la pluja constant. És una obra que el director Julio Manrique explica a través de l’atmosfera. La de la Irlanda deprimida de finals dels 80, que veu marxar els seus fills més atrevits, mentre la resta es floreixen ofegats per l’avorriment, la ràbia o la cervesa. La dels poblets colgats per la boira i el vent de les valls escarpades de Connemara, d’on era la família de l’autor, Martin McDonagh. I també per l’atmosfera que recorda Manrique de quan va veure aquesta obra fa vint anys a La Villarroel, dirigida per Mario Gas i amb Montserrat Carulla i Vicky Peña de protagonistes.

El director va rellegir-la fa poc i li va tornar a la memòria l’impacte brutal que li va causar aquest text que “no passa de moda”, diu. A partir del 14 de febrer i durant dos mesos el seu Leenane fangós i decadent s’instal·larà a la Biblioteca de Catalunya amb Marta Marco, Marisa Josa, Ernest Villegas i Enric Auquer defensant una obra “que parla d’una comunitat reclosa, aïllada, on s’ha aturat el temps, i de la relació tòxica d’una mare i una filla que es fan mal”.

La línia de baix de l’obra es podria resumir amb una dita irlandesa que recorda Manrique: “Tant de bo passis mitja hora al cel abans que el diable sàpiga que ets mort”. La reina de la bellesa de Leenane és la història d’aquesta mitja hora. La Maureen és una dona de 40 anys, la filla petita de tres germanes, que ha quedat encadenada a una mare dependent i exigent, encarnada per Marissa Josa, que només surt a fora a través de la televisió. El personatge de Marta Marco és una dona fràgil i extravagant, que fàcilment es podria titllar de la boja del poble. Per a ella, que senzillament voldria ser diferent i viure molt lluny d’allà, Leenane és un purgatori d’on creu que mai s’escaparà. “L’obra parla de ser diferent en un lloc tan endogàmic i de com això et pot afectar a nivell psicològic, de com fa que et tanquis encara més perquè no et jutgin. I de la bogeria que poden veure en tu els altres, de les etiquetes”, diu l’actriu.

Qui li obre la porta de la cel·la i el cel és el personatge que interpreta Ernest Villegas, un home que torna esporàdicament al poble i que es podria convertir en la seva escapatòria. El seu germà petit, el recader al qual dona vida Enric Auquer, serà el portador involuntari de la tragèdia. “És una obra molt dura i alhora tendra i commovedora. Una obra de perdedors entranyables que lluiten per deixar-ho de ser”, diu Marco. Paradoxalment, “són personatges que volen fugir d’un món massa petit però que alhora estan molt arrelats a una terra dura”, explica Ernest Villegas.

Basat en un personatge real

Com és tradició entre les companyies que treballen amb La Perla, l’equip va fer un viatge a Irlanda per amarar-se de l’ambient aspre i inhòspit del lloc. Van descobrir que existeix la tomba de qui va ser el personatge real que va inspirar La reina de la bellesa de Leenane i fins i tot van veure casa seva, aixecada dalt d’un turó. I van parlar amb uns senyors grans que la van conèixer. Com era? “ She was different ”, van sentenciar.

McDonagh va escriure La reina de la bellesa de Leenane quan tenia 26 anys, a raig. Va ser la seva obra de debut i forma part d’una trilogia en què s’inscriuen també La calavera de Connemara -vista fa poc a La Villarroel- i El solitari oest, amb les quals comparteix alguns personatges. Autor d’uns textos incòmodes i violents però plens d’humor negre i humanitat, com El tinent d’Inishmore i L’home-coixí, ha estat reconegut per pel·lícules com Tres anuncis als afores, Set psicòpates i Amagats a Bruges. Manrique defineix La reina com un còctel de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Serà un glop amarg.