Julien Temple: "Per mi, la música era una finestra per veure el món"

Context «M'interessa l'actitud i posició política del creador i, a través d'ell, la del seu temps» Sex Pistols «Els havia fet quedar com uns idiotes a 'The great rock'n'roll swindle'»

Julien Temple és el gran cronista cinematogràfic de la música popular anglesa.
X.s.
03/11/2012
2 min

És el convidat d'honor de l'In-Edit, un autor imprescindible en la història del documental musical. La Filmoteca estrena avui el seu Requiem for Detroit i el festival li dedica un cicle que inclou la brillant biografia dels Sex Pistols The filth and the fury i films de collita més recent com London. The modern Babylon , Paul Weller: Find the torch o Glastopia .

Els seus documentals sobre músics sempre van més enllà de la música.

La música és molt important per a mi, però també saber d'on ve: el lloc, l'època, la gent que l'escolta, les motivacions dels creadors... M'interessa també l'actitud i posició política del creador i, a través seu, del seu temps. Les biografies del rock són totes iguals: quatre paios formen una banda, tenen èxit, prenen drogues, discuteixen, se separen... Coneixem la història, l'hem vist abans.

D'on li ve aquest interès pel subtext de la música?

De petit no veia la televisió ni anava al cinema, però tenia una petita ràdio que escoltava d'amagat al meu llit. Als 12 anys vaig escoltar You really got me , dels Kinks, i vaig adonar-me que el món no era com m'explicaven a l'escola. A principis dels 60, grups com els Kinks i els Stones feien música de Londres per a gent de Londres, música que era tota una declaració en contra de l'Anglaterra victoriana. La música llavors era molt més que un ritme per ballar. Per mi, era una finestra per veure el món.

Els seus documentals musicals són molt personals, gairebé són la seva crònica vital. ¿Faria un documental sobre un artista que no li fos molt proper?

No sé si me'n sortiria. Els músics de qui he parlat han tingut un gran impacte en la meva vida, i això fa que als documentals hi hagi molta passió i energia. Potser ho podria fer amb algú com Tom Waits, a qui admiro molt, però hauria de ser a través de les seves connexions amb la història i la cultura nord-americanes, que és un tema que m'apassiona.

The filth and the fury és un dels 10 millors documentals de la història del Top 100 elaborat per l'In-Edit.

Estic decebut, jo esperava ser el número 1 i només sóc el 7! El film va ser una forma de fer les paus amb la història dels Sex Pistols. Els ho devia: els havia fet quedar com uns idiotes a The great rock'n'roll swindle .

stats