"Fosc, horrible i depriment": Julia Roberts valora el primer guió de 'Pretty Woman'
La comèdia romàntica que es va portar al cinema, i que acaba de complir 25 anys, és molt diferent de la concebuda inicialment pel seu creador J.F. Lawton
"Fosca, horrible i depriment": així descriu Julia Roberts la història original de Pretty Woman, pel·lícula que acaba de celebrar el seu 25è aniversari, i el primer guió de la qual quedava molt lluny de ser el conte de fades i amor amb què es recorda la pel·lícula. 'Pretty Woman' va ser, sense dubte, el títol que va fer brotar la febre per les comèdies romàntiques als 90, a la qual seguirien 'Núvia a la fuga', 'Un passeig per a recordar' o 'Quatre bodes i un funeral', entre d'altres, i que va convertir la seva protagonista en 'la núvia d'Amèrica'.
Les coses, però, haurien estat molt diferents si, com explica l'actriu, la pel·lícula hagués sortit a la llum tal com havia estat concebuda: una pel·lícula de baix pressupost, amb un to molt menys amable i edulcorat del que finalment es va estrenar als cinemes. Una versió molt allunyada de la història de la prostituta que coneix a un home ric i encantador que l'ensenya a respectar-se a si mateixa, i de la qual s'enamora perdudament.
'3.000': el títol original de 'Pretty Woman'
Les diferències entre ambdós ja es marquen des del principi. En la seva concepció inicial, segons explica un especial de TCM.com, la pel·lícula s'havia de dir '3.000', fent referència al preu en dòlars que el milionari de torn, Richard Gere, paga per contractar els serveis de la prostituta durant una setmana.
Al guió original, obra de J.F. Lawton, Vivian Ward (Julia Roberts) havia de ser drogoaddicta, maleducada i amb mal caràcter. Edward Lewis (Richard Gere) era un home atractiu però amb molt mal humor.
El veritable final
L'escena final de 'Pretty Woman', amb l'atractiu Richard Gere sortint d'una limusina blanca amb un ram de flors per a la seva estimada, ha quedat inevitablement consolidada com un dels finals més romàntics i populars del cinema. Una escena, però, que mai haguéssim recordat com a tal si s'hagués basat en la història de Lawton.
El comiat entre la prostituta i l'home ric, que tenia lloc a l'aeroport, no era ni molt menys romàntic. La Vivian deixava anar el seu odi per haver de tornar l'abric de pell llogat, sense comptar l'atac de ràbia amb què ataca a l'Edward quan s'adona que aquest torna a Nova York amb la seva nòvia, i que aquest no ha estat mai enamorat d'ella. Ell, en un gest de menyspreu, llança els 3.000 dòlars a la vorera des de la limusina, mentre apareix Kit, la millor amiga de la Vivian, per consolar-la... i marxar juntes a Disneyland!