Jules Verne, un autor molt popular però poc conegut

Barcelona.Jules Verne (Nantes, 1828 - Amiens, 1905) va lamentar sempre que el cànon literari francès no l'hagués tingut en compte. Durant molts anys bona part de la crítica el va condemnar al purgatori de les obres menors i per a adolescents. Incomprès o no, és després d'Agatha Christie l'autor més traduït de tots els temps. Els seus personatges i les seves aventures han seduït moltes generacions d'adolescents. Molts li són fidels tota la vida.

"A mi em van inocular el virus de Jules Verne quan era petit. Em van enganxar uns personatges que superaven sempre totes les adversitats, les seves aventures i un món on existia la justícia universal. Suposo que els adults que fem una segona i tercera lectura de Verne som uns romàntics, uns idealistes", descriu l'historiador de la ciència Pasqual Bernat, coordinador del Primer Congrés Internacional Vernià: Ciència, literatura i imaginació. Jules Verne i l'aventura del coneixement , que té lloc des d'avui fins al 6 de setembre a Barcelona, a l'Institut d'Estudis Catalans. Al congrés hi assisteixen especialistes d'arreu del món. Verne va morir fa més de 100 anys, però segueix aixecant polseguera.

Els falsos tòpics

Va viatjar i força: tenia tres iots i era un apassionat del mar

"Verne és molt popular, però se'l coneix poc", diu Bernat. Una biografia, la que va escriure la seva neboda Marguerite Allotte de La Fuÿe, va contribuir a escampar els falsos mites, entre els quals que no havia viatjat mai. "Verne va viatjar molt. Tenia fins i tot tres iots, perquè era un enamorat del mar. Per a ell, el mar era la llibertat", explica Bernat. Un altre mite fals. No és cert que Verne s'enrolés a la tripulació de La Coralie , que es dirigia cap a l'Índia, quan era petit. Tampoc és veritat que el seu pare el castigués i li digués que a partir d'aquell moment només podria viatjar amb l'ajuda de la imaginació.

La influència de l'editor

El Verne més pessimista va ser censurat

L'editor de Verne, Pierre-Jules Hetzel, va tenir una gran influència en l'obra de l'escriptor. En una època en què la societat estava àvida de coneixements científics, Verne va trobar el seu públic i un editor que abraçava amb eufòria el socialisme utòpic. "Per a Verne, el seu editor era com un pare", afirma Bernat. Hetzel, que també era l'editor de Victor Hugo, creia en els beneficis dels avanços científics i en la seva capacitat per fer més feliç la població. L'editor no va deixar mai que París al segle XX veiés la llum. De fet, aquesta obra de Verne, amb una visió molt pessimista del progrés, no es va publicar fins al 1994.

El personatge principal de París al segle XX (escrita l'any 1863), és Michel Dufrenoy. Verne el col·loca al futur -al París del 1960-, dominat per funcionaris, tecnòcrates i banquers. En el París de Verne les llibreries són grans superfícies on no coneixen ni Victor Hugo ni Balzac. La literatura, la música o l'art no hi tenen cap valor. "Les emocions han estat condemnades a l'ostracisme", detalla Bernat. Només compten els números.

Les contradiccions

Un conservador que va ser regidor d'extrema esquerra

"Jules Verne era un burgès conservador, però com que volia incidir en la cultura de la seva ciutat, Amiens, es va presentar en les llistes d'esquerres. I va ser escollit regidor", diu Bernat. Verne no volia rellevar el seu pare al capdavant del bufet d'advocats que tenia a Nantes. Va estudiar dret, i per no tornar a la seva ciutat natal i per guanyar-se la vida es va fer agent de borsa abans de dedicar-se a la literatura. "Com a regidor d'Amiens, va inaugurar el Circ Municipal, que encara existeix", explica Bernat. Són moltes les contradiccions de Verne. "Estimava la llibertat, i per això li agradava tant el mar; alguns autors defensen que el seu alter ego era el capità Nemo. El protagonista d' En Magellanie afirma que no vol ni Déu, ni pàtria ni patró; és un llibertari. Verne tenia un punt de misogin, i els seus personatges femenins són molt buits. Crec que es va casar perquè era el que tocava. I va tenir una relació molt difícil amb el seu fill; era molt rebel i el va enviar a un correccional", detalla Bernat.

Menyspreat a Catalunya

Va ser considerat "un autor de diumenge a la tarda"

Poc després de la seva edició original, les obres de Verne van ser traduïdes al castellà. En català, però, no es van traduir fins al 1926. "Intel·lectuals com Joan Maragall el menyspreaven, deien que era un autor de diumenge a la tarda. Moltes traduccions, a més, estaven escapçades. Jo recomano fermament les traduccions que va fer Jesús Moncada", conclou Pasqual Bernat.