'El juicio de los 7 de Chicago': un film judicial sobre la fi de la contracultura nord-americana
Aaron Sorkin filma la història d'uns activistes polítics empresonats als Estats Units de Nixon
'El juicio de los 7 de Chicago'
(3 estrelles)
Direcció i guió: Aaron Sorkin. 129 min. Estats Units, Regne Unit i Índia (2020). Amb Eddie Redmayne, Alex Sharp, Sacha Baron Cohen. Estrena als cinemes
Els aldarulls durant la Convenció Nacional del Partit Demòcrata a Chicago el setembre del 1968 han marcat l’imaginari cultural dels intel·lectuals d’esquerra nord-americans, ja que aquestes protestes promogudes per diversos moviments progressistes –que van derivar en una violenta batalla campal i la detenció dels seus líders polítics– van representar el punt final del somni contracultural. Així ho va plantejar en el seu moment Nicholas Ray a l’obra mestra experimental We can’t go home again (1973), en què el cineasta assumia la derrota moral de la revolució.
Amb una actitud oposada, Aaron Sorkin reprèn els fets per elaborar a El juicio de los 7 de Chicago un film judicial agitprop que aspira a bellugar les consciències dels espectadors americans de Netflix de cara a les eleccions del novembre. La urgència no ha beneficiat el resultat de la pel·lícula, tot i que les males decisions de Sorkin, com ara el muntatge amb arxiu i música original del començament o certs subratllats en alguns personatges i diàlegs, queden compensades aclaparadorament per la contenció dramàtica de seqüències clau, especialment en la llarga seqüència del primer enfrontament dels manifestants amb la policia. Sorkin també aconsegueix un fràgil equilibri entre els intèrprets protagonistes, però cal dir que Sacha Baron Cohen en el rol del yippie Abbie Hoffman domina totes les escenes.
