Judith Colell: "Hem d'explicar que tenim un gran cinema i no queixar-nos i ploriquejar tant"

BarcelonaA Judith Colell (Sant Cugat, 1968) se li presenta una setmana intensa: dimarts estrena al Festival de Màlaga la seva nova pel·lícula, el drama15 horas; dissabte s'anuncien els premis del festival, i dos dies després, el 14 de juny, se celebren les eleccions a l'Acadèmia del Cinema Català, en què lidera una candidatura formada per ella i el productor Sergi Moreno, les directores Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer, el guionista Eduard Solà, l'actor David Verdaguer i el director del D'A, Carlos R. Ríos.

Per què vol ser presidenta de l'Acadèmia?

— El nostre projecte és horitzontal, gens presidencialista. Jo el que vull és entrar-hi a treballar. I vull entrar-hi perquè porto 10 anys en acadèmies, sis a Madrid i quatre anys combinant l'espanyola i la catalana. Ha sigut com un màster i penso que era el moment de posar aquest aprenentatge al servei del meu cinema i la meva família, que són els tècnics, els directors i les actrius que fan cinema a Catalunya. Fa quatre anys m'ho van proposar i vaig preferir entrar a la junta per conèixer millor què és el que fem i el que podem fer. Sé que si guanyo seran quatre anys de molta feina i sacrifici, però en tinc moltes ganes.

Formava part de la directiva d'Isona Passola. Què vol canviar i què vol continuar fent?

— Serem continuistes en les coses que funcionen. Tant Isona Passola com Joel Joan van tenir coses molt bones: el cicle Gaudí, el premi Pepón Coromines, els Gaudí d'Honor... També continuaria l'equip actual de l'Acadèmia, que és boníssim i té una directora general meravellosa, Laia Aubia. El que volem canviar és obrir l'Acadèmia als socis i sòcies. Hi ha gent amb un talent espectacular que volen entrar a opinar, treballar i aportar coses. L'Acadèmia ha de ser de tots i totes. També hem de combatre la pèrdua de múscul del cinema català i lluitar conjuntament amb les altres associacions.

Va estar a punt de presentar-se conjuntament amb Neus Ballús. Per què no es va acabar fent un front comú?

— No hi va haver-hi prou sintonia. A mi em sap molt de greu que no anem junts. Però també és bo, perquè ens ha obligat a treballar més.

Quins són els problemes més urgents del cinema català i com s'han de resoldre?

— La caiguda de la inversió de TV3 en cinema ha fet que cada vegada sigui més difícil rodar, sobretot en català. TV3 hauria de tenir una dotació més gran perquè torni a ser el nostre pal de paller. Però la clau és que el públic faci seu el cinema català. Em fa molta enveja veure com els francesos s'estimen el seu cinema i hem d'aconseguir que el nostre públic se'l miri igual, perquè aquí hi ha molt de talent i som als festivals més importants. Hem d'explicar que tenim un gran cinema i no queixar-nos i ploriquejar tant. No ens podem rendir a la colonització nord-americana, hauríem de ser una mica xovinistes.

Si no s'ha de plorar tant, com ha de ser la relació de l'Acadèmia amb les institucions?

— Hem de ser unes paparres, uns corcons, però amb dades a la mà per mostrar on érem fa cinc o deu anys i on som ara. Som un país petit de set milions de persones amb una llengua minoritària. Ens hauríem de fixar en el cinema romanès, que guanya premis a tots els festivals. I Dinamarca, que són igual de grans que nosaltres. Com ells, hem de lluitar per mostrar el nostre cinema al món, des del cinema comercial de Bayona i Oriol Paulo fins al més autorial d'Albert Serra, Isa Campo i Isaki Lacuesta.

Com imagineu el disseny de la gala?

— Volem que cada vegada tingui més espectadors i per això una comissió estudiarà les gales que es fan arreu del món per veure si hi ha algun format que sigui més innovador i funcioni millor. Sobre els Gaudí ens hem plantejat moltes preguntes, però encara no tenim respostes. ¿Hem d'unificar els premis interpretatius sense separar-los per gèneres com han fet a la Berlinale? ¿Hem de seguir amb el sistema de millor pel·lícula i millor pel·lícula en llengua no catalana? Volem que les respostes siguin fruït d'un debat amb els acadèmics i acadèmiques.

L'exhibició i distribució de cinema està canviant a un ritme accelerat. Com s'haurien d'abordar aquests canvis?

— Això també s'ha de parlar en profunditat. Cada vegada ens trobarem amb més pel·lícules que només s'estrenen a les plataformes. Ara per ara som una acadèmia de cinema i donem suport a les sales, on creiem que s'han de veure les pel·lícules, però les plataformes han arribat per quedar-se i ens hi hem d'acabar entenent. A més, hi ha plataformes meravelloses com Filmin. És un tema molt important i necessitem prendre decisions a curt termini. Jo puc tenir la meva opinió, però no penso imposar-la.

El lema de la seva candidatura és “Cinema i futur”. Quin ha de ser el futur de l'Acadèmia d'aquí 10 anys?

— La nostra proposta és a vint anys, perquè creiem que s'han de fer coses a llarg termini, com la creació de nous públics. També en el sentit de recuperar el teixit industrial que teníem perquè la gent no hagi de marxar a treballar fora. I necessitem que l'Acadèmia es faci gran independentment de qui en sigui el president. Això ho veig en altres acadèmies com l'espanyola, que no depenen de qui hi hagi al capdavant per tenir més pes. La Isona va fer molt bona feina, però encara ho hem de fer millor.