Comença el judici per l'art de la Franja: el litigi en cinc claus
El judici per 111 obres d'art de la Franja arrenca aquest dijous al jutjat número 1 de Barbastre
BarcelonaEl litigi entre Catalunya i l'Aragó per l'art de la Franja continua als tribunals: aquest dijous i divendres se celebra al jutjat número 1 de Barbastre el judici civil per decidir la propietat de 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida. Està previst que declarin una vintena de persones, entre les quals hi ha el bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls; el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián.
Repassem el judici en tres claus:
1. Quines obres hi ha en disputa en aquest judici?
El bisbat de Barbastre-Montsó reclama la propietat de 111 obres, una vintena de les quals estan exposades al Museu de Lleida, entre les quals hi ha la Mare de Déu de Saidí, l'arqueta de Sant Hilari de Buira i el frontal de Sant Vicent Tresserra.
Una prova documental al judici per a la part catalana serà el llibre de la conservadora del Museu de Lleida Carme Berlabé 'Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic', que inclou documents que demostren que la col·lecció es va formar de manera legal amb adquisicions del bisbe Messeguer i donacions.
Tot i així, l'advocat del bisbat de Barbastre-Montsó, Joaquín Guerrero, ja va assegurar al novembre que hi ha 24 documents signats davant el nunci i reconeixements del bisbat de Lleida dient que aquestes peces són de les parròquies d'on procedeixen.
2. La denúncia de l'Aragó
El bisbat de Barbastre-Montsó va interposar el febrer del 2018 una demanda civil contra el bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida per exigir a la Generalitat i al mateix bisbat que entreguessin les 111 peces, després de no haver arribat a un acord en un acte de conciliació celebrat al jutjat de Lleida el 31 d'octubre del 2017.
La Generalitat de Catalunya s'ha personat en el judici a través del departament de Cultura, ja que el mateix departament forma part del consorci del Museu de Lleida. Argumenten om que el museu està reconegut com a nacional, les obres estan protegides per la llei del patrimoni català i ha de vetllar per la integritat de les col·leccions.
3. Els antecedents
Molt abans que esclatés el 'cas Sixena', va començar aquest litigi per l'art de la Franja. Es remunta a l'any 1995, quan el Vaticà va segregar les parròquies de la Franja del bisbat de Lleida després de vuit segles. Aquí va començar l'enfrontament. La segregació vindria dels sectors més conservadors i espanyolistes de l'Església. L'Opus Dei té el santuari de Torreciudad a Osca i Josemaría Escrivá de Balaguer era de la zona. Tot i que en el seu moment es va esgrimir que la divisió era una adequació de les fronteres eclesiàstiques amb les administratives, no s’ha fet en altres bisbats propers, com el de Tortosa.
El 2006 la conselleria de Cultura va intentar resoldre el cas aprovant un dictamen que autoritzava el bisbat de Lleida a entregar les peces si se'n mantenia la propietat i es feia una gestió unitària d'aquest patrimoni entre Catalunya i l'Aragó. L'Aragó no ho va acceptar. El cas va quedar tancat el 2012 a favor de Lleida i va quedar adormit fins que l'Aragó va obtenir rèdits polítics del cas Sixena. L'agost del 2016 van anunciar que tornaven a l'atac.
4. El camí fins al judici
Les tres resolucions vaticanes del cas (l'última, del 2007) eren favorables a l'Aragó, però no es van arribar a executar perquè de fet els tribunals mai s'han pronunciat sobre la qüestió clau: de qui són les obres? Des del Bisbat de Barbastre van pretendre que es convalidés el procés canònic al dret civil, però no ho van aconseguir. Aquest és un nou procés del Bisbat de Barbastre emparat pel govern de l'Aragó, que li ha demanat poders per poder reclamar les peces, tal com ja va fer amb les monges de Sixena.
5. Quins altres litigis hi ha en marxa?
Aquest litigi és independent dels altres dos que mantenen enfrontats l'Aragó (en concret el municipi de Vilanova de Sixena) i Catalunya (Museu de Lleida i MNAC). L'un té a veure amb els objectes d'art sacre que tenen origen al monestir aragonès i que ja es van retornar preventivament abans de la sentència final fa un any, complint una resolució judicial i aprofitant el 155 (les del MNAC van sortir rumb a l'Aragó el juliol del 2016 i les del Museu de Lleida el desembre del 2017). I l'altre té a veure amb les pintures murals que es conserven al MNAC i que també estan amenaçades per un possible retorn al qual s'oposen tots els experts.