Violència masclista

Juana Dolores: "Quan una dona amb caràcter i geni és maltractada, la tracten de boja"

L'artista va patir violència masclista per part de la seva parella i una sentència judicial ho va acreditar

BarcelonaL'escriptora, dramaturga i actriu Juana Dolores Romero va patir una relació de maltractament durant gairebé un any, des de mitjans del 2020 fins al febrer del 2021, quan va posar la denúncia. Dolores va ser víctima de la violència masclista mentre la seva carrera professional començava a enlairar-se. Quan la creadora va començar la seva relació amb B.M., va entrar en una espiral de manipulació i maltractament psicològic, que es va agreujar quan van anar-se’n a viure junts el gener del 2021. Llavors va arribar la violència física. "La primera nit ja em va apallissar", relata Dolores.

L’agressor va anar aïllant-la del seu cercle íntim. Només sortia de casa per treballar. Va deixar de fer coses. I va assumir com a normal part de la violència que rebia. Alertats pels veïns, els Mossos d’Esquadra havien anat en diverses ocasions al seu domicili, però Dolores era incapaç d’obrir-los la porta: "Quan arribava la policia ell es calmava". El febrer del 2021, però, els amics van aconseguir que marxés del pis que compartia amb ell. Llavors tot es va precipitar i va acabar posant la denúncia contra la seva parella.

Cargando
No hay anuncios

Quan des dels jutjats van requerir que Dolores hi anés per decidir sobre l’ordre d’allunyament que havia sol·licitat, ella no va veure’s amb força per seguir. Tenia por de trobar-se’l allà, havia rebut pressions de la família d’ell, i en una conversa telefònica va comunicar, perduda i superada per la situació, que no volia continuar amb el procediment. "Tot i que és un cas de manual perquè el relat és convincent i els Mossos havien anat al domicili, amb una única trucada telefònica la jutge arxiva el cas. És habitual que els jutjats de guàrdia vagin de pressa i malament i no sàpiguen respondre", diu l’advocada Sònia Ricondo, que a partir d’aquest moment va assumir l’acusació particular.

El recurs que van presentar va prosperar. Un vídeo hi va tenir molt a veure. Quan el responsable de la immobiliària va anar al pis que havien deixat, un veí del mateix replà va aparèixer per provocar un gir brusc dels esdeveniments. "En aquest pis van maltractar una noia", va dir el veí, que tenia àudios i vídeos gravats per l’espiera de la porta del que B.M. feia a Dolores. "Tu estaves explicant el mateix que sortia al vídeo, però la jutge no donava valor a les teves paraules", diu Ricondo a la seva clienta per explicar el canvi de rumb que va agafar aquest episodi de violència de gènere. I afegeix, per posar de manifest la situació en la qual es troben moltes víctimes, "La majoria de les dones maltractades no tenen un vídeo com aquest".

Cargando
No hay anuncios

La denúncia va acabar el novembre del 2023 amb sentència condemnatòria de conformitat. El noi, a qui l’acusació i la Fiscalia demanaven tres anys de presó, va admetre els quatre delictes: un de lleu per vexació continuada i injúries en l’àmbit de la violència de gènere i tres per maltractament. Finalment, la pena va quedar suspesa durant dos anys –no entrarà a la presó si no comet un altre delicte similar– perquè l’agressor va indemnitzar la víctima amb 10.000 euros. En la sentència s’acredita que ell va colpejar-la repetidament, amb puntades de peu, cops de puny i bufetades, va tirar-li una garrafa de 8 litres al pit –entre altres episodis de violència– i l’insultava i la vexava.

L'ARA ha pogut certificar que els comportaments i agressions del jove es van repetir amb altres noies. Una exparella (que no va arribar a denunciar-lo) ha relatat com l'agafava pel coll quan discutien, que la va agredir provocant-li una lesió i que es dedicava a fer malbé part del mobiliari, sobretot coses de valor simbòlic, quan s'enfadava.

Cargando
No hay anuncios

Qüestionament

Durant el procediment judicial, Dolores va sentir-se qüestionada en tot moment. Per la mateixa jutge, que li va tirar en cara que no marxés de casa abans, però també per persones properes que van vincular la violència masclista al seu caràcter. "Has de reflexionar sobre la teva manera de relacionar-te", va advertir-la una amiga. Tampoc dins del sector cultural va trobar suport. "A mi se m'ha castigat professionalment i laboralment al mateix temps que se'm tractava amb condescendència i paternalisme considerant el que m'havia passat com un tabú o com una conseqüència del meu caràcter i la meva ideologia política", sosté una Dolores que va sofrir la "lentitud i burocràcia" d’un sistema judicial que va agreujar la seva salut mental i física. Durant un any es va medicar amb vuit pastilles al dia per trastorn d'estat posttraumàtic. "Quan una dona amb caràcter i geni és maltractada, la tracten de boja", resumeix la creadora, que reconeix que aquest episodi continuat de violència ajuda a explicar algunes situacions que ha viscut professionalment, però que fent-ho públic no pretén justificar-se ni disculpar-se, sinó declarar que viure una relació de maltractament "no és un secret i no pertany a l'esfera íntima", sinó que és una qüestió "col·lectiva, social i política".

Cargando
No hay anuncios

Els motius per fer el pas

Quan Dolores va denunciar sabia que es trobaria amb traves i que no seria un procés ni fàcil ni ràpid. Coneixia les limitacions de la justícia "burgesa i, per tant, hipòcrita", però mai s’esperava trobar-se tantes dificultats. Com, per exemple, que per culpa de la burocràcia judicial no pogués incorporar a la causa la violència sexual que va patir i que va revelar-se gràcies a la teràpia. Tot i això, ho va fer perquè creia que era el seu deure. "He tingut el privilegi i la fortalesa de poder denunciar. No tothom pot fer-ho. M’ha aportat certa complaença personal, no ho negaré, però, tot i que tinc una sentència condemnatòria i ell reconeix els delictes, no m’ha servit de res. Res em pot reparar. Res em pot tornar el temps perdut. Jo ara tinc molt clar el que va succeir, però, aleshores, en denunciar, hi havia una part de dignitat i també de necessitat de demostrar-me a mi mateixa i al meu entorn que el que m'havia passat era no només injust sinó veritat. Però res em pot treure ni la culpa, ni la vergonya, ni la pena", reflexiona.

Cargando
No hay anuncios

Fent públic el seu cas busca "desestigmatitzar" la figura de la dona maltractada i "constatar" el desgast mental i físic que comporta un procés judicial. Però, sobretot, el posicionament públic també pretén promoure una "autocrítica" dins del feminisme, aprofitant que moltes joves la segueixen i la consideren un "referent" dins del moviment. "Lluny del context d'efervescència i d'organització de base del 2018, el moviment feminista es troba en reflux. I els esforços institucionals contra la violència de gènere només poden ser pal·liatius o preventius", argumenta una Dolores que remarca que la societat no es pot "conformar amb la reivindicació, la denúncia o la gestió del sofriment" i que "cal comprendre que el masclisme és el símptoma i el capitalisme la malaltia".

Per què un acord?

L’acord de conformitat havia d’evitar que Dolores declarés i permetre-li tancar aquesta etapa. Però, tot i que d’un dia per l’altre, el novembre del 2023, quan va tenir la sentència que li donava la raó, l’ansietat va desaparèixer de cop, el procés no s’ha acabat. L’agressor –d'una família important de les Balears– està dilatant el pagament de les costes. "He acceptat els diners per la meva condició de classe, perquè els necessito per sobreviure. Són molt menys del que hauria estalviat si no hagués hagut de pagar-me psicòlegs, psiquiatres i els costos jurídics. Durant tot aquest temps no he pogut deixar de treballar perquè els artistes sempre som falsos autònoms. De fet, una de les meves principals preocupacions era com pagaria el lloguer o com n'aconseguiria un de nou si marxava de casa. Fins que els meus amics no em van dir que m'ajudarien no vaig ser capaç de fer el pas", relata la dramaturga. La violència patida va marcar el seu art: l’artista en va parlar al seu últim espectacle, Hit me if I’m pretty o la princesa moderna, que el 10 d’octubre torna al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa de Barcelona.