Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure: "Tenim un repte molt gran i molt bonic: refundar el Lliure"

Georgina Oliva serà la directora ajunta i es crearan diversos comitès d'especialistes amb 18 experts

Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure
Laura Serra
30/01/2019
6 min

Barcelona"El nou Teatre Lliure ha de ser un teatre necessari per a la ciutat de Barcelona", amb aquesta frase comença el projecte artístic de Juan Carlos Martel per al Teatre Lliure del segle XXI. El nou director del Teatre Lliure ha presentat aquest dimecres el seu programa, després de la resolució d'un concurs públic amb la qual es pretén tancar la crisi del teatre després de la dimissió de Lluís Pasqual. Tot el seu programa, molt concret però encara sense noms propis, s'emmarca en tres eixos: "social, cultural i educatiu". "Jo no soc Jules Verne. Això existeix. Es tracta d'actualitzar-nos", ha afirmat.

La posada en escena ha tingut un clar missatge: Martel s'ha assegut entre una trentena de treballadors del Lliure, que l'han volgut acompanyar a la presentació, i tenia un intèrpret de llenguatge de signes. El director començarà a treballar com a director del Lliure el dia 1 de febrer i té un mandat de quatre anys. La llicenciada en direcció i dramatúrgia Georgina Oliva, de 31 anys, que té formació teòrica i fins ara ha treballat d'ajudant de direcció de Rigola i Martel, serà la seva directora artística adjunta i responsable de relacions internacionals. A partir de l'1 de febrer es buscarà una nova plaça de gerència perquè tant Aurora Rosales com Clara Rodríguez, que han sigut directores adjuntes de l'àmbit artístic i econòmic, i directores en funcions durant l'etapa de buit de direcció, abandonen el teatre immediatament. També es busca un assistent de direcció.

L'hereu de Pasqual?

Martel, de 42 anys, viu "com un procés natural" l'accés a la direcció del teatre, on va arribar el 2006 de la mà de Lluís Pasqual. "No pensava que guanyaria", admet, però es va presentar seguint la recomanació de la mare de "deixar el món una mica millor". També ha afirmat que va rebre un missatge de Lluís Pasqual en saber-se que era l'escollit que li deia "Per al que vulguis". "En aquest teatre no s'ha vetat ni es vetarà ningú", ha afirmat, desitjant-li sort a Pasqual al Teatre Soho de Màlaga, que ahir es va saber que dirigiria i on probablement el seguirà Rosales.

De tota manera, Martel espera tancar ja el capítol Pasqual. Ha afirmat que la seva etapa no serà continuista i que espera fer "una casa de la cultura oberta a tothom". Per tombar la teoria que és fill putatiu de Pasqual, ha admès que ha sigut un dels seus mestres (com Portaceli i Bieito, entre d'altres) però també que aspira "a la transmissió del foc però no la veneració de les cendres". La seva filosofia és "primer escoltar i després treballar". I ha recordat una frase d'Anna Lizaran: "Si es fa bé també agrada".

Refundar el Lliure

"Tenim un repte molt gran i molt bonic: refundar el Lliure. I jo sol no ho podré fer. Demano a la junta, el patronat, la casa, els mitjans, poder fer del Lliure un lloc de trobada social i ciutadana on es desenvolupin les arts escèniques amb ofici, tradició i talent. Un teatre del segle XXI que ajudi a construir Barcelona a partir de la cultura. L'art és de les persones i s'ha de retornar a les persones", ha dit Martel, que ha llegit el seu programa, que farà públic divendres. "Tenim una responsabilitat comuna, que és situar la cultura al bell mig de la societat", remarca el director, que ha insistit en conceptes de comunitat i incidència social.

El director del Lliure, Juan Carlos Martel, entre part de l'equip

El decàleg de mínims

El nou director del teatre ha presentat un "decàleg de mínims" que comença amb un significatiu: "El teatre no girarà entorn de la figura de la persona que el dirigeix". I els següents punts responen a algunes de les demandes recents que van sorgir arran de la crisi: cada any es donarà a conèixer un artista nou, no es podrà repetir un artista dos anys seguits, es buscarà "la màxima paritat", independència ideològica, sinergia amb altres institucions, transparència, inclusió social. Martel ha afirmat que ell serà un director més; per tant, no dirigirà dues produccions seguides al teatre, una de les qual és la coproducció que ell ja tenia pactada amb el Grec per a l'estiu. "No vinc aquí a fer-me una carrera nacional o internacional", ha dit. La part de programació que li deixen feta arriba fins a l'octubre: les tres obres previstes pel Grec es podran repartir una a cada sala per encetar temporada.

Nous projectes

La temporada 2019-20 ja es veuran els canvis, confia el director."Crec que el canvi serà bastant radical", ha dit. "El Lliure no serà la casa dels artistes sinó la de totes les persones que creguin en els seus principis fundacionals", ha apuntat. Entre els nous projectes concrets, hi haurà tres iniciatives per potenciar les noves veus: cada any es tutoritzaran quatre joves creadors i se cedirà l'Espai Lliure a una companyia independent perquè la programi.També tornarà una reformulació dels Radicals Lliures amb un cicle de noves veus de creació contemporània i es potenciaran els serveis educatius. Es crearà una escola de pensament i un laboratori internacional per a estudiants d'arts escèniques. De fet, Martel espera desplegar un potent programa internacional, que inclou quatre espectacles estrangers i alhora entrar de nou en projectes i gires internacionals. Hi haurà diversos projectes de residència: es crearan dues places d'artista resident que farà dues propostes a l'any, a banda d'altres residències. Es faran projectes comunitaris i inclusius, en concret, ja hi ha un acord amb Amics de la Gent Gran, i també es posa els deures de treballar amb universitat i amb els equipaments de la muntanya de Montjuïc.

Una de les novetats també serà retallar el nombre d'estrenes per racionalitzar la feina i no saturar l'espectador. També vol recuperar les gires. I presentarà la temporada en dues etapes per "absorbir el que passa i traslladar-ho a l'escena". "Hem de ser permeables al que estigui passant", ha dit. Sobre política, s'ha mantingut "a l'expectativa" i ha afirmat que els cartells de 'democràcia' i llibertat' que estan penjats al teatre hi seguiran'.

Sobre una altra de les patates calentes que té sobre la taula, la cancel·lació o no de l'espectacle 'Mount Olympus' de Jan Fabre, artista acusat d'abusos i vexacions, s'ha remès a la situació contractual i ha tirat la pilota endavant.

Una direcció col·lectiva

Per reforçar la seva direcció i dotar-lo d'una "concepció col·lectiva", Martel preveu crear diversos comitès, que alimentaran i supervisaran el comitè de programació, i estaran en contacte amb el comitè de la fundació i el de treballadors. Aquests comitès estaran integrats majoritàriament per professionals externs que rebran una retribució per la seva feina i abordaran àmbits com, per exemple, Transparència, paritat i igualtat (format per Clàdia Cedó i Isaias Fanlo), Lectura de textos (Íngrid Guardiola i Marc Artigau), Dramtúrgia (Juan Carlos Olivares i Victoria Szpunberg), Pensament (Marina Garcés i Albert Lladó), Projectes internacionals (Martel i Oliva), Educació (Ester Rovira i Serge von arx) d'un toral de nou comitès.

També modificarà diversos aspectes interns de la casa: es crearan nous departaments com recursos humans i màrqueting i mecenatge, caldrà firmar un nou conveni de treballadors, nou contracte-programa, etcètera. "S'ha passat una crisi interna i externa molt greu i encara se'n pateix la ressaca. Els canvis seran graduals i no vull generar a la casa un estrès innecessari", ha afirmat.

El teatre té un pressupost de 8,7 milions i ingressa 1.726.000 euros de recursos propis, que Martel aspira a convertir en 3 milions. També aspira a aconseguir un millor model de patrocini, per això crearà una àrea específica de 'fundraising', perquè de patrocini ara només s'obtenen 200.000 euros. El director espera tenir un total de 10 milions de pressupost per poder implementar el programa. "S'han de buscar els diners, no podem pensar que hem de dependre eternament de les administracions públiques", ha dit.

L'estudi de riscos laborals

L'estudi de riscos psicosocials que es va encarregar arran de la crisi amb Lluís Pasqual, al qual una actriu va acusar de maltractaments psicològics, s'ha fet públic parcialment. L'han respost 63 persones, el 95,4% dels treballadors el teatre (no s'ha estès als treballadors eventuals, com són els equips artístics). Els professionals del teatre estan "satisfetes" a nivell laboral i, per tant, "existeix un clima positiu", diu l'estudi. "Inexistència de persones amb símptomes d'estrès", assenyala. Sobre el possible 'burn out' laboral, prop del 50% estan en una situació favorables i un 38% estan en zona intermèdia, però el 8% mostren "fatiga i esgotament emocional". Martel ha dit que "darrere els tants per cents hi ha persones" i s'ha marcat el repte de rebaixar aquests percentatges negatius. L'estudi "de satisfacció", com l'ha titllat el president de la Fundació, ha seguit uns estàndards genèrics, es a dir, s'ha fet el mateix estudi que es va fer a l'acabar l'etapa Rigola. Ramon Gomis ha recordat és amic íntim de Pasqual des dels 10 anys, però que no es va demanar la seva dimissió perquè parlant amb el comitè i amb actrius del muntatge van traslladar-los que no hi havia prou elements per a fer-ho.

El Teatre Lliure segueix el procés de canvis dels estatuts. Ja existeix un avantprojecte que té en compte transparència, medi ambient, paritat i limitació de mandats. Entre altres coses, cal buscar un nou model per renovar el patronat, que fins ara tenia patrons vitalicis. El patronat debatrà el projecte de nous estatuts, en què intervindrà el nou equip de direcció. Després s'aprovaran, com a molt tard al maig, segons el president de la Fundació, Ramon Gomis. "El nou Lliure tindrà l'ADN del Lliure històric, perquè la majoria de patrons són artistes i això ens diferencia d'altres teatres públics. Ara hi haurà un altre trencament, com quan es va passar de cooperativa a fundació, perquè la renovació ha de ser molt important", diu. El mateix Gomis ha anunciat que deixarà la fundació.

stats