La ‘jove’ Rodoreda torna a les llibreries
Barcelona“No sóc encara com em pensava ésser; sóc, em sembla mentida a mi mateixa, però és cert, una mica ingènua”. Aquesta és una de les anotacions del diari de la Teresa, protagonista de Sóc una dona honrada?, debut de Mercè Rodoreda l’any 1933 i primera de les cinc novel·les incloses al tercer i últim volum de l’obra narrativa completa, Obra de joventut. Novel·les, narracions, periodisme, que han coeditat Edicions 62 i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Fundació Rodoreda. “Des de 62 hem acotat el que havia de ser l’edició de les obres completes de Rodoreda a la narrativa -diu Jordi Cornudella, encarregat del projecte-. La primera edició de les obres completes va ser pactada per Joaquim Molas el 1965, però no va aparèixer fins al 1976”.
Al volum, el professor Molas -que va morir el març de l’any passat- reconstrueix aquest retard. Entre les raons principals hi havia “la crisi i divisió de l’empresa [Edicions 62] el 1969 i la seva lenta recuperació al llarg dels 70”, però també “la necessitat, després de les purgues realitzades, de disposar de material sense que això suposés perjudicar la vida individual de les obres que anava escrivint i publicant sobre la marxa”. El 1965 Rodoreda havia escrit a Molas: “Hi ha quatre novel·les que voldria deixar mortes, Sóc una dona honrada?, Crim, Del que hom no pot fugir i Un dia de la vida d’un home, per dolentes”. Són les quatre primeres ficcions llargues que els lectors trobaran a Novel·les de joventut, coronades per la primera versió d’ Aloma, publicada el 1938, en plena Guerra Civil, pocs mesos abans del llarg exili de l’autora, primer a França, i més endavant a Suïssa. “El cas de Rodoreda és força singular en el panorama editorial català per la seva bigàmia -recorda Cornudella-. Es va casar amb Joan Sales, que li va publicar les novel·les, i el seu segon matrimoni editorial va ser amb Josep Maria Castellet, que li publicava els contes i les obres completes”.
La lleugeresa dels primers anys
A hores d’ara, aquesta duplicitat continua activa: Maria Bohigas publica les novel·les per separat -aquesta primavera rellançarà La plaça del Diamant - i Grup 62 va recuperar en format butxaca Tots els contes, dels quals ha venut “uns quants milers d’exemplars”, segons Cornudella, i el 2008 va donar a conèixer els dos primers volums de la Narrativa completa, que ara és complementada amb l’obra primerenca de l’escriptora. “Rodoreda és un clàssic, un dels grans autors europeus del segle XX, i això justifica la publicació d’un volum no canònic com aquest -reconeix Cornudella-. Encara que ella no volgués que aquestes novel·les es tornessin a publicar, circulaven en llibreries de vell i en fotocòpies”. La mateixa Fundació Mercè Rodoreda i l’IEC havien acabat accedint a publicar-les, dividides en dos volums, el 2002 i el 2006. Novel·les de joventut inclou també l’ Aloma de 1938, catorze contes per a adults publicats entre 1933 i 1938 en diaris i revistes -amb dues narracions inèdites fins a la mort de l’autora, Boira i Quant de temps feia... -, setze contes infantils divulgats a través de La Publicitat entre el 1935 i el 1936 i una generosa secció d’articles, reportatges, ressenyes i entrevistes. “Donen la visió d’una periodista autodidacta, però amb un camp d’interessos enormes -resumeix Cornudella-. En algunes entrevistes hi surt la vena irònica i sarcàstica de Rodoreda, que es pot comprovar en els textos dedicats a Carles Soldevila i Sebastià Juan Arbó”.
Cornudella descriu les quatre primeres novel·les a partir de la “lleugeresa”, però també en destaca el pes paròdic: “Se situen a la rastellera del que havia de ser l’Escola de Sabadell. Es nota que el novel·lista que en aquells moments li agrada és Francesc Trabal”. Roser Porta, que signa un interessant estudi sobre el vessant periodístic de l’autora, recorda “que l’humor és un dels trets que caracteritzen l’obra de preguerra de Rodoreda, també la periodística i l’assaig epistolar”.
L’ocàs de les obres completes
A la dècada dels 70, quan va sortir la primera versió de les obres completes de Rodoreda, Edicions 62 publicava una quantitat notable d’obres completes. “El mercat català ha canviat, no sé si per a bé o per a mal, i aquest format funciona molt poc -diu Cornudella-. Ara, una obra completa és una operació sense ànim de lucre, però també ha de ser sense ànim de pèrdua, per això un llibre així és tan difícilment assumible sense subvenció o coedició”. Els pròxims quatre volums, que inclouen el catàleg raonat de la producció pictòrica de l’escriptora, l’epistolari, el teatre i la poesia, seran assumits únicament per la Fundació Rodoreda i l’IEC.