Josep Maria Jujol, el jove arquitecte que va esperonar Antoni Gaudí
Barcelona“La diferència d’edat no va ser un obstacle en la relació personal i artística de Josep Maria Jujol i Antoni Gaudí: tot i que havien nascut amb 27 anys de diferència, els va unir l’admiració i el respecte mutu per les obres respectives”, afirma Josep Maria Jujol Jr. al nou llibre que dedica a l’obra del seu pare, Jujol & Gaudí (Triangle Postals). Algunes de les aportacions que Jujol va fer a algunes de les obres més emblemàtiques de Gaudí són extraordinàries: la façana de la Casa Batlló, els sostres i les baranes esculturals de la Pedrera, el trencadís del banc del Parc Güell i els murals ceràmics de la capella reial de la Seu de Palma. Hi ha consens entre molts dels testimonis que apareixen al llibre sobre la força d’aquests treballs: Jujol va donar “color i vida” a l’arquitectura de Gaudí, com diu l’arquitecte japonès Masayuki Irie; va ser qui “va estimular i va catalitzar la transformació de Gaudí”, com explica l’arquitecte i crític Josep Maria Montaner. Tot i així, el final d’aquesta unió va ser trist: malgrat haver col·laborat també en la Sagrada Família, quan Gaudí va morir Jujol no va rebre l’encàrrec de continuar-la. Montaner ho considera “un misteri insondable” i Oriol Bohigas assegura que només Jujol les hauria pogut continuar perquè era “el seu únic deixeble”.
Jujol & Gaudí té valor pel repàs de les obres compartides entre els dos arquitectes i també perquè aborda el vessant personal de la relació a través de diferents episodis, com una excursió a Montserrat el 1909 per celebrar la cobertura d’aigües de la Pedrera, una visita de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya a la Sagrada Família el 1915 i una altra a l’Orfeó Català. És d’agrair que Josep Maria Jujol Jr. hagi volgut compartir un material íntim com són algunes pàgines dels dietaris del pare. Entre aquestes pàgines hi ha les del dia de la mort de Gaudí, il·lustrada amb un Sagrat Cor; la del dia dels funerals, amb un compàs, un dels atributs de l’arquitecte, i la del dia que va rebre 2.000 pessetes del llegat del seu amic i col·lega.
