Joseph Gordon-Levitt pilota un 'thriller' d'acció sense sortir de la cabina d'un avió

BarcelonaA Joseph Gordon-Levitt no se li veia el pèl en una pantalla des que va fer d'Edward Snowden al film d'Oliver Stone del 2016. Portava onze anys sense parar de treballar, exhibint la seva versatilitat en títols com Looper, (500) dies junts, Brick i Origen i debutant com a director a l'eficaç comèdia Don Jon. L'aturada en sec no va ser per cansament, sinó perquè va ser pare i volia dedicar temps a la família. Per això és molt possible que el seu agent se'l mirés amb sorpresa quan l'actor va decidir que el seu retorn al cinema seria amb una pel·lícula d'un director alemany debutant que transcorre íntegrament a la cabina d'un avió comercial. “No volia pensar en la meva carrera i bla, bla, bla... Volia que el meu primer treball fos un repte creatiu, posar el focus en el que m'agrada de debò de la interpretació”, assegura l'actor des de casa seva a Silver Lake, a Los Angeles. “I no exagero quan dic que aquest és el desafiament interpretatiu més gran que he tingut mai”, afegeix.

El títol de 7500, que ja està disponible a Amazon Prime, fa referència al codi que fan servir els pilots quan algú intenta segrestar un avió. És el que li passa al personatge de Gordon-Levitt, el Tobias, un copilot jove en vol rutinari de Berlín a París a qui ataquen tres passatgers armats amb vidres d'ampolles comprades al duty free. Tot i que el fereixen al braç, Tobias aconsegueix impedir l'entrada a la cabina de dos dels terroristes i deixar l'altre inconscient, però el pilot es dessagna a la cadira i els terroristes amenacen de matar els altres passatgers si ell no els obre la porta. I el malson encara pot empitjorar, perquè una de les hostesses és la parella del Tobias, amb qui té un fill de dos anys. “La forma tan poc convencional en què filma el Patrick [Vollrath, el director de 7500] té molt a veure amb el fet que hagi sigut una experiència tan positiva –explica Gordon-Levitt–. Tot està enfocat a aconseguir que els actors ens endinsem de la forma més realista en els personatges i la seva història, rodant seqüències de 20, 30 i fins i tot 45 minuts en què no t'has de preocupar dels llums ni de trepitjar la teva marca. I aquest mètode tan realista i immersiu, combinat amb les emocions tan brutals que experimenta el personatge, han fet que tot plegat hagi sigut una experiència molt... potser no divertida, d'acord, però sí molt satisfactòria”.

Crueltat de l'escola Haneke

Qui sap si és per l'aspecte juvenil que llueix als 39 anys, però Gordon-Levitt no havia interpretat mai un pare abans de 7500. És significatiu també que ho faci justament en el seu retorn del permís de paternitat. “Sí, no és casualitat –admet–. En la primera versió de la història el personatge no era pare, però quan el Patrick va venir a casa i va conèixer la meva família va decidir introduir aquest aspecte a la pel·lícula. És un detall que multiplica el que està en joc per al Tobias i, a més, al Patrick li agrada ser tan cruel com pot amb els personatges”. Ja sabem, doncs, què va aprendre el director alemany del seu mentor, Michael Haneke, amb qui va estudiar cinema. A Vollrath, però, també li interessen els reptes tècnics. “La idea inicial era fer una pel·lícula en un sol espai i així vaig arribar a la idea de la cabina –explica el director–. I com que això va ser el 2015, amb el Daeix en plena activitat, se'm va ocórrer barrejar-ho amb la història d'uns joves radicalitzats”.

7500 segueix, doncs, la senda de pel·lícules com Buried, Locke i Última trucada, que recreen la muntanya russa d'emocions d'un thriller d'acció sense abandonar una única localització. “La claustrofòbia de l'escenari és una gran metàfora perquè, en molts sentits, el món en què vivim és cada vegada més claustrofòbic –apunta Gordon-Levitt–. Persones d'orígens i cultures diferents estan més connectades que mai, i això és fantàstic però també provoca tensions, prejudicis i deshumanització. 7500 és un microcosmos que reflecteix això, perquè els personatges estan atrapats, com nosaltres en aquest planeta, obligats a coexistir els uns amb els altres”. És un missatge que, tanmateix, no descobrirà cap espectador durant un vol de llarga distància, ja que 7500 té tantes possibilitats de ser inclosa en la programació d'un avió comercial com United 93. “Doncs jo la veritat és que no tinc por a volar, i més després de conèixer pilots i veure la calma amb què treballen –diu l'actor–. L'avió no és la manera de viatjar més neta i ecològica, però sí la més segura. Molt més que anar en cotxe, si més no”.